Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
orotx
Etnologia
Individu d’un poble tungús que viu a la riba esquerra de l’Amuri a la zona costanera enfront de l’illa de Sakhalin (Sibèria).
El 1979 eren uns 1 200 individus, dels quals només uns 500 parlaven una llengua pròpia Són caçadors i pescadors i criaven rens, i per això han estat anomenats, de vegades, els homes dels rens Alguns autors els han relacionats amb els indis de l’Amèrica del Nord
tungús
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la branca altaica de la família uraloaltaica, parlades en una extensa zona de la Sibèria Oriental, entre els rius Ienissei, Omolon i Amur (corresponent als territoris de la República de Iacútia i de l’okrug autònom dels Evenkis) per unes 200 000 persones.
Posseeix una gran fragmentació dialectal l' evenki , l' orotx , el lamut i el manegir són els dialectes principals Malgrat que posseeixen literatura i premsa, actualment són en procés d’extinció Utilitzen l’alfabet ciríllic D’estructura morfològica profundament aglutinant, els trets més sobresortints són l’harmonia vocàlica, la posició lliure de l’objecte i la conservació de nombrosos caràcters arcaics com la p protoaltaica
El poblament humà dels deserts i subdeserts freds
Els condicionaments ambientals i el poblament humà És molt habitual considerar els deserts un espai sense vida, completament hostil als humans Encara a les obres del començament del segle XX dedicades a l’Àsia, molts autors parlaven de la calor mortal i les arenes ardents, de les sobtades tempestes de sorra i els ossos esblanqueïts d’humans i animals estesos al llarg de la ruta de les caravanes, i les mateixes fites macabres assenyalaven els itineraris dels “trails” de la febre de l’or californiana Tot això és cert, però també ho és que aquell qui coneix el desert, hi pot viure La gent que hi…