Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
ortosa
ortosa
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic i potàssic, KAlSi3O8.
Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques…
microperthita
Mineralogia i petrografia
Creixement de làmines d’albita dins un cristall d’ortosa.
L’albita forma un feix de làmines paralleles a la cara Quan el creixement és a la inversa, o sia, que les làmines d’ortosa creixen dins un cristall d’albita, hom l’anomena antipertita
perthita
Mineralogia i petrografia
Mineral format per intercreixement de plagiòclasis a l’interior de l’ortosa o de la microclina.
Aquest creixement d’uns minerals en el si dels altres es manifesta en forma de bandes o cintes Els minerals, per damunt de 600°C aproximadament, formen una solució sòlida completa, i l’ortosa i les plagiòclasis cristallitzen independentment, amb la qual cosa adopten l’aspecte de venes o cintes a l’interior de la massa d’ortosa Aquest és sovint l’origen de les pertites, però de vegades són originades per substitució parcial en un feldespat potàssic homogeni, per contacte amb solucions que contenen sodi
microclina
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic i potàssic, KAlSi3O8.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Pertany al grup dels feldespats feldespat i és polimorf de l’ortosa i de la sanidina És d’un color blanc, gris o rosa, i s’assembla molt a l’ortosa, amb la qual comparteix la mateixa llei de macla Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,56-2,63 La microclina és un component característic de moltes roques de tipus granític i gnèissic
anortosa
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, sodi i potassi del grup dels feldespats.
Cristallitza en el sistema triclínic és mescla isomorfa d’albita i d’ortosa i presenta molt sovint macles segons la llei de l’albita o de la periclina És incolora o blanca Té duresa 6 i pes específic 2,6 És estable només a altes temperatures, però pot ésser trobada en roques volcàniques que s’han consolidat lentament
macla
Mineralogia i petrografia
Agregat cristal·lí regular constituït per dos cristalls associats simètricament, l’un dels quals pot ésser posat paral·lel a l’altre mitjançant una reflexió sobre una cara comuna, anomenada pla de macla, o bé mitjançant un gir de 180° entorn d’una recta comuna anomenada eix de macla
.
El símbol del pla o de l’eix de macla constitueix l’anomenada llei de macla Les macles tenen sovint noms específics, els quals fan referència a llur forma característica, a la localitat on hom els trobà per primera vegada o bé al mineral que les presenta més sovint Molts minerals importants, com ara l’ortosa, la microclina, les plagiòclasis i la calcita, sovint són maclats
riolita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que s’ha consolidat en dos temps, la qual cosa és visible en els seus components: fenocristalls, és a dir, cristalls ben desenvolupats, inclosos en una matriu criptocristal·lina.
Hom hi pot observar cristalls de quars, ortosa i biotita inclosos en una matriu de grans fins de color gris, verd o vermellós L’estructura de la roca és fluidal, o sia que els cristalls grossos romanen alineats, la qual cosa en revela l’origen Les capes de riolites de l’era primària, molt abundants a Europa, revelen una activitat volcànica molt intensa des del Carbonífer fins al Permià També hi ha riolites a l’era terciària És una roca molt dura que hom fa servir per a empedrar algunes varietats són emprades en ornamentació És l’equivalent efusiu del granit
sienita
Mineralogia i petrografia
Roca de color vermellós, de la família del granit, generalment amfibòlica, sense quars.
Els seus elements essencials són l’ortosa que dóna a la roca el color rosat característic, la plagiòclasi, l’hornblenda, la mica i un piroxè sobretot augita o diversos alhora Les sienites no contenen mai moscovita Com a elements accessoris hi ha quasi sempre apatita, zircó, esfèn, ilmenita i magnetita La textura de les sienites és granelluda, fanerocristallina i rares vegades porfiroide Es descomponen en condicions semblants a les del granit El seu pes específic oscilla entre 2,7 i 2,9 La seva resistència a l’aixafament varia de 1 500 a 2 000 kg/cm 2 Aquestes condicions i la seva bellesa fan…
duresa
Mineralogia i petrografia
Resistència d’una substància a ésser ratllada.
Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en mànecs,…