Resultats de la cerca

El bolet carner Hericium erinaceum , que s’anomena així pel seu cos fructífer carnós, recobert totalment d’acícules, és el principal representant de la família de les hericiàcies, que comprèn bolets lignícoles, no gaire freqüents Aquest és comestible August Rocabruna / SCM Aquesta família és representada al nostre país pel gènere Hericium , no gaire freqüent, característic pel fet d’ésser lignícola i pel seu cos fructífer cobert d’acícules lliures H coralloides és una bella espècie de cos fructífer finament pubescent i lluent, blanc, després crem rosat, bru vermellós en envellir…

Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica El cedre de l’Himalàiai C deodara , de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental El cedre de l’Atles Pinya de cedre © Xevi Varela C atlantica ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner El cedre del…

Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…

Es tracta d’una important família d’arbusts i d’arbres restringits a les zones tropical i subtropical, especialment abundants als continent sud-americà i australià La componen unes 3000 espècies repartides en més d’un centenar de gèneres només una, la murta Myrtus communis es fa de manera espontània al continent europeu Tenen les fulles oposades o bé esparses, perennes, sense estípules i enteres Si hom observa les dites fulles a contrallum apareixen plenes de puntets translúcids que corresponen a diminutes cambres subepidèrmiques plenes d’essències Aquests olis essencials, que es formen…

Uns 11 gèneres i prop de 700 espècies d’arbusts i plantes enfiladisses, principalment tropicals i subtropicals, fan part d’aquesta família representada al nostre país per una única espècie autòctona Vitis vinifera Algunes vitàcies, com ara Parthenocissus quinquefolia , són plantes enfiladisses cultivades com a ornamentals que, de vegades, poden arribar a naturalitzar-se Exemplar de vinya Vitis vinifera cultivat, amb el seu tronc curt i rabassut, produït per la poda anual a què és sotmès D’aquest tronc s’originen les branques més primes de l’any, anomenades sarments, que produeixen el…

Onagràcies 1 Epilobium hirsutum a fragment terminal, de fulles oposades a la part inferior i esparses més amunt, florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, per tal d’apreciar el llarg ovari ínfer x 0,8 c fruit capsular madur obrint-se en quatre valves i alliberant nombroses llavoretes emplomallades x 1 2 Herba de les encantades Circaea lutetiana a brot, terminat en un raïm de menuts fruits i flors x 0,5 b flor, de verticils dímers x 1 c fruit, cobert de diminuts agullons ganxuts x 1 Eugeni Sierra Componen les onagràcies vora 700 espècies, distribuïdes en quasi una vintena…

Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’una branca…

Viu als bosquets d’alocs i de tamarius i als prats humits de les Illes Balears

És una planta endèmica de les Balears, de Còrsega i de Sardenya, que hi creix a les roques calcàries

Creix en boscs i en prats, a muntanya