Resultats de la cerca
Es mostren 432 resultats
pòrtic
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Espai cobert i limitat per columnes o arcs a l’entrada d’un edifici sumptuós o d’un temple.
Editorial Pòrtic
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis.
En una primera etapa publicà diverses colleccions amb un ampli ventall de temes biografies i memòries “Memòries”, 1963-86, amb obres d’Ametlla, Xammar, Bladé Desumvila, etc “Vides i Memòries”, 1989, narrativa “Llibre de Butxaca”, 1969 “El Brot”, 1986 “Els Maleïts”, 1988-90 “La Bogeria”, 1988-91, literatura juvenil “El Blat Tendre”, 1983-86 “El Brot Jove”, 1987 “Pòrtic Aventures” 1987-89, erotisme “La Piga”, 1988, gènere del qual convocà el premi literari bianual del mateix nom, manuals “Conèixer la Natura”, 1985, teatre “Textos del Centre Dramàtic”, 1987-88, assaig “Nàrtex”, 1974-86 “Pòrtic…
grua pòrtic
Construcció i obres públiques
Pòrtic metàl·lic que es desplaça bé sobre carrils o bé sobre rodes, que té un polipast desplaçable en la direcció de la llinda del pòrtic i que exerceix les funcions de grua.
Aquestes grues són habituals en esplanades de contenidors, en aplecs exteriors a les naus industrials, etc
pòrtic de senyalització
Construcció i obres públiques
Transports
Pòrtic fixat a banda i banda d’una calçada, en el qual hom col·loca la senyalització vertical del trànsit, que pot ésser llegida directament sobre cadascun dels carrils afectats.
Fundació de l’Editorial Pòrtic
Es funda a Barcelona l’Editorial Pòrtic
porxo
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Espai cobert, limitat lateralment per columnes o pilars, adossat pel costat oposat al de les columnes a una façana.
cariàtide
Pòrtic de les Cariàtides de l’Erectèon
Galería de Faustino (CC BY 2.0)
Art
Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica (atlant).
Bé que hom en coneix exemples molt antics, com el pòrtic del temple-palau hitita de Tall Halaf ~segle XI aC, el seu ús fou més estès a partir dels grecs, als tresors de Delfos segle VI aC i a l’Erectèon d’Atenes segle V aC Perduraren en època romana i hellenística, i durant el Renaixement foren utilitzades de nou, bé que modificades lliurement cariàtides de Jean Goujon, al Musée du Louvre, París, ~1550, així com en arquitectura barroca i neoclàssica Entre els exemples modernistes hi ha la cariàtide del parc Güell, de Gaudí Foren també anomenades canèfores o kórai
Museo del Prado
Pòrtic de la façana del Museo del Prado
© Fototeca.cat
Museu
Museu situat en el passeig homònim de Madrid.
Carles III encarregà el 1785 la construcció de l’edifici, neoclàssic, a l’arquitecte Juan de Villanueva, pensant destinar-hi un museu de ciències naturals, projecte que no es realitzà Fou en temps de Ferran VII que s’obrí al públic com a Museo de Pintura el 19 de novembre de 1819, dependent de la Casa Real, fins el 1868, que fou nacionalitzat Format bàsicament per les riques colleccions dels reis de les cases d’Àustria i de Borbó, s’ha enriquit al llarg dels anys per diferents mitjans trasllats el 1872 ho foren els quadres que, procedents de la desamortització, formaven el Museo de la…