Resultats de la cerca

Creació de la càtedra de paisatgisme a l’escola de la Llotja, símptoma d’un ambient de revaloració de la pintura de paisatge

Liderà el paisatgisme als EUA des d’una influència clarament romàntica, inspirant-se en els corrents pictòrics europeus de l’època, especialment en el paisatgisme desenvolupat per Constable i Turner El moviment fou fundat per Thomas Cole , d’origen anglès i pare del paisatgisme als EUA, i secundat per Albert Bierstadt 1830-1902, Frederic Edwin Church 1826-1900 o Asher Brown Durand 1796-1886 Imprimí en les seves creacions un elevat sentit allegòric i una visió monumental dels paisatges naturals de l’oest nord-americà

Llicenciada el 1971 a l' Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona , es doctorà el 1987 El 1971 s’incorporà a l’equip de Ricard Pié, amb el qual collaborà en projectes urbanístics i d’ordenació del territori i del paisatge, i sobre aquests temes publicà diversos treballs Organitzà cursos sobre paisatgisme —disciplina arquitectònica consistent en l’harmonització de construccions humanes, com edificis, infrastructures, etc, amb el medi físic on se situen— i en la qual fou un dels principals impulsors a Catalunya, especialment des del 1994, que es féu càrrec del Màster de…

Després d’estudiar a les universitats de Berkeley EUA i Edimburg Gran Bretanya, on es graduà, el 1982 retornà a Barcelona, i s’incorporà a l’estudi MBM dirigit per Oriol Bohigas i Guardiola , Josep Maria Martorell i Codina i David-John Mackay Goodchild El 1985, amb Maria Jover fundà el primer despatx de paisatgisme de Catalunya, i hi introduí aquesta disciplina i realitzà els primers projectes, entre els quals els jardins de la plaça de les Glòries, els de les illes de la Vila Olímpica de Barcelona , el roserar del parc de Cervantes a Barcelona, i el jardí privat de l’arquitecte Òscar…

Els seus primers paisatges palesen la influència de Corot però als turons de les vores de la Durença configurà el seu paisatgisme vigorós gradualment simplificat que preludia Cézanne Louvre

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Es presentà, a la Sala Parés de Barcelona, el 1924 Hom el considera un continuador del paisatgisme de l’escola d’Olot, i el 1930 guanyà, amb el quadre Olot , la medalla Masriera d’argent Conreà també el pessebrisme

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, fou deixeble de Galwey, Ignasi Mallol i Xavier Nogués Començà a exposar el 1935 a Barcelona, on ho anà fent regularment Seguí la tònica del paisatgisme de l’escola d’Olot, amb una visió més impressionista