Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Yolanda Pallín Herrero
Teatre
Dramaturga i directora teatral castellana.
És llicenciada en filologia i art dramàtic Forma part de la generació d’autores sorgida durant la dècada dels noranta, que orienten la creació dramàtica cap a noves possibilitats del discurs textual Entre les seves obres destaquen Los restos de la noche premi María Teresa León 1995, Los motivos de Anselmo Fuertes premi Calderón de la Barca 1996, DNI 1999 i Las Manos premis Ojo Crítico i La Celestina 1999, primera entrega de la Trilogía de la Juventud , escrita conjuntament amb JRFernández i JYagüe El 1995 fundà Noviembre Compañía de Teatro, amb la qual ha dut a escena obres com Fi de partida…
Acte a la seu de l'ONU a Ginebra on es critica la regressió dels drets fonamentals a Espanya
En un acte a la seu de l’ONU de Ginebra l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín el síndic de greuges, Rafael Ribó, i la dona del conseller empresonat Joaquim Forn, Laura Masvidal, entre d’altres, critiquen la involució de la democràcia i dels drets fonamentals a l’Estat espanyol per la repressió de l’independentisme català Assisteixen a l’acte el president Carles Puigdemont, la diputada de la CUP també exiliada Anna Gabriel, i l’expert independent en drets humans de l’ONU Alfred de Zayas, el qual defensa el dret d’autodeterminació de Catalunya Els dies 20 i 21 de març…
Helena Pimenta Hernández
Teatre
Directora i dramaturga castellana.
Llicenciada en filologia anglesa i francesa El 1979 fundà el grup Atelier, que dirigí fins el 1987, en què organitzà l’Escola de Teatre d'Errenteria Guipúscoa, la qual dirigí fins el 1993 Com a dramaturga estrenà Dantería 1984, Procesados 1986 i Antihéroes 1991 Consolidà la seva trajectòria escènica amb la companyia UR Teatro, que creà el 1987 i amb la qual muntà distintes versions de Shakespeare Sueño de una noche de verano 1992, que obtingué els premis Nacional de Teatro i del Festival Internacional del Caire 1993, el premi de la Crítica de València 1994 i el premi al millor espectacle del…
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…