Resultats de la cerca

Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol En alguns casos el cèrcol és reemplaçat per un marc rectangular És utilitzat a les processons i com a acompanyament de danses i de cançons tradicionals catalanes, com en la cançó de pandero El nom d’aquest instrument apareix ja en documents gironins del s XVI

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de…

Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero 1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíllabs de rima assonant Bibliografia Complement bibliogràfic Sistac i Sanvicén, Dolors Les cançons de pandero o de tambor estudi i noves aportacions , Institut d’Estudis…

La finalitat del captiri era la construcció o renovació del cambril o de la capella del Roser Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, d’una melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero del qual penjaven cascavells i cintes i que era cobert de pell per les dues bandes, on solia figurar una pintura de la Mare de Déu del Roser i un pom de flors a l’altra banda El text era una breu cançó de cinc a catorze però en general, de vuit versos…

És de compàs 6/8 o, més rarament, 3/8, i sol ésser acompanyada amb flauta, gaita i pandero

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió És construït amb una membrana de pell o bé dues, que es fixen en un marc angular, generalment quadrat -per bé que també pot ser rodó, com ara el de les panderetes-, molt més ample que fondo Molt utilitzat durant l’Edat Mitjana, el seu nom prové del terme genèric àrab preislàmic al-duff , possiblement relacionat amb el terme hebreu tof , de significat semblant, emprat per a designar els tambors d’una sola membrana i de diàmetre superior a la profunditat del marc Amb l’expansió islàmica, el nom àrab s’estengué fins a…

Estesa també per Astúries, es dansa tant en parelles com collectivament, i la seva música s’interpreta amb gaita, pandero, pandereta i, menys sovint, flauta Tot i que no sempre, freqüentment és cantada

Té moltes variants, entre les quals es destaquen la de dos punts i la de tres A vegades tenia acompanyament de pandero Es balla a diverses localitats del Pallars, la Ribagorça i l'Alt Urgell, entre d'altres a Esterri d'Àneu Pallars Sobirà i Castellciutat, poble del municipi de la Seu d'Urgell Alt Urgell

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc Consisteix en una membrana de pell de cabra tensada sobre un marc rodó de fusta sense sonalles amb una o dues cordes tensades a la part inferior de la membrana Es toca percudint amb les mans El seu nom podria procedir del mot espanyol pandero Instruments tipològicament semblants són coneguts pràcticament en totes les cultures mediterrànies

És d’un moviment força viu, en compàs de 3/4 o de 6/8, amb acompanyament de guitarra, castanyoles, pandero, cornamusa, etc Hom en troba exemples en la producció de Gluck, Mozart, Boccherini, Rimskij-Korsakov, Albéniz i d’altres Durant molt de temps hom l’ha ballat al Principat, al País Valencià i a les Balears A Mallorca hom el ballava encara a la fi del s XIX, i a València i a Menorca encara és viu