Resultats de la cerca

Hom empra correntment emulsions d’olis o greixos vegetals com l’oli d’oliva, colza, cacauet, animals de peu de bou, peix, balena o foca, minerals derivats del petroli, parafines o bé oleïna neutra que hom aplica per polvorització

Aquests adductes són anàlegs als que forma la urea adductes d’urea, amb la diferència que el canal interior té un diàmetre més gran 7Å, la qual cosa permet la fixació de molècules voluminoses, com parafines ramificades Tenen aplicació en processos de separació

Hom realitza l’operació sobre un llit catalític de platí i alúmina a 450-520°C de temperatura i a 15-40 atm de pressió En el procés de platforming es produeix l’aromatització dels naftens i les parafines, la isomerització d’aquestes darreres, la hidrogenació de les olefines i la hidrodessulfuració dels tiofens

També és possible d’aconseguir-ho emprant el monòxid de carboni lliure en presència de carbonils metàllics, composts actius capaços de cedir grups CO i regenerar-se per addició de monòxid de carboni Algunes reaccions de carbonilació per a l’obtenció de plàstics poliamídics, parafines i alcohols són de gran importància pràctica, puix que permeten d’obtenir productes intermediaris essencials per a la gran indústria orgànica

Els àtoms de carboni, que són tetravalents, poden unir-se entre ells formant cadenes més o menys llargues, per mitjà d’enllaços simples, dobles o triples, i les valències que resten lliures són saturades amb hidrogen Hom distingeix els hidrocarburs acíclics , de cadena oberta, dels cíclics, de cadena tancada Els acíclics, anomenats també alifàtics, poden ésser saturats o insaturats, i llurs cadenes poden ésser lineals derivats normals o ramificades isoderivats Totes aquestes possibilitats donen lloc a l’existència d’isòmers, que tenen en llur molècula el mateix nombre d’àtoms de carboni i…

Hom diu que el petroli és de base parafínica si hi predominen les parafines, de base naftènica quan hi predominen els àcids naftènics i derivats, de base aromàtica quan hi predominen els composts aromàtics, de base asfàltica quan és ric en hidrocarburs d’alt pes molecular, dels quals hom obté per destillació una gran quantitat d’asfalt, etc En general, els petrolis d’una regió determinada presenten una mateixa base

D’aquest tipus són importants l’oli de parafina, barreja de parafines líquides constituents de la fracció de 330 a 390°C de la destillació del petroli, el gasoli i les distintes fraccions de la destillació del quitrà de carbó l' oli lleuger fins a 200°C, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, l' oli mitjà 200-250°C, l' oli pesant 250-300°C, constituït per hidrocarburs aromàtics binuclears, fenols, cresols i piridines, i l' oli d’antracè 300-350°C, constituït per hidrocarburs aromàtics trinuclears, carbazole i quinoleïnes

Aquesta hidrogenació no és destructiva, com les hidrogenacions de fraccions de petroli d’alt punt d’ebullició, en què les grans molècules d’hidrocarburs són sotmeses primerament a un procés de trencament pirolític Amb aquest tractament, realitzat a temperatures baixes, hom aconsegueix que les olefines es transformin en parafines més estables bo i disminuint d’una forma considerable llur contingut de sofre i de nitrogen, i augmentant d’aquesta forma la susceptibilitat cap als antidetonants Aquest procés és catalitzat per òxids de cobalt i de molibdè

Així, en presència de parafines, alcohols grassos, amines, cetones o halogenurs de n -alquil, la urea cristallitza en el sistema hexagonal, i les molècules formen una espiral, estabilitzada per ponts d’hidrogen, amb un canal interior de 5 Å de diàmetre, en el qual s’allotgen, ordenades longitudinalment, les molècules lineals esmentades Les molècules cícliques o molt ramificades no poden encaixar en els canals, de tal manera que la formació d’adductes d’urea constitueix un potent mètode de separació que té aplicació en anàlisi química i àdhuc en processos industrials

Els mètodes més generals de sulfonació són basats en l’acció de l’àcid sulfúric concentrat, l’òleum o altres reactius que contenen triòxid de sofre en forma làbil, o triòxid de sofre pur, sobre l’enllaç carboni-hidrogen d’un compost orgànic La sulfonació també pot ésser efectuada mitjançant la reacció de Strecker, que implica l’acció d’un sulfit alcalí sobre un halogenur d’alquil, d’acord amb l’esquema CH 3 I+Na 2 SO 3 →CH 3 SO 3 Na+NaI Els composts aromàtics se sulfonen més fàcilment que no pas les olefines, i aquestes ho fan més fàcilment que no pas les parafines Des d’un punt de vista…