Resultats de la cerca

El bisbe de Barcelona, fra Joaquim Lluch, funda l’Institut Català d’Artesans i Obrers, de caire paternalista, que fracassa

Amb una òptica paternalista, es dirigia a les classes treballadores, presentant les millores i els invents relacionats amb les arts, la indústria, la fabricació i la maquinària

Seguidor del Mahātmā Gandhi des del 1916, treballà activament en el desenvolupament rural de l’Índia Fou empresonat diverses vegades pels britànics El 1951 fundà el moviment Bhudān Yājnā, no governamental i de concepció paternalista, per a repartir terres als camperols que no en tenien El 1957 el moviment evolucionà cap a un altre, anomenat Grāmdān, de línies cooperativistes, adoptat per milers de pobles En els darrers anys de la seva vida, fou considerat la ‘consciència espiritual’ de l’Índia

Exiliat a Mèxic 1923-30, fundà l’APRA 1924 Anticomunista i antiimperialista alhora, des del 1945 s’orientà cap a un reformisme paternalista Guanyà en les eleccions presidencials del 1962, però un cop d’estat militar li impedí d’ocupar la presidència El 1975 donà suport al cop d’estat del general Morales Bermúdez Arran de la victòria de l’APRA en les eleccions del 1978, esdevingué president de l’assemblea constituent Escriví Por la emancipación de la América Latina 1927 i Treinta años de aprismo 1954

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Balears, amb Joan Mestre i Joan O'Neill, i, a Madrid, a l’Escuela Superior de San Fernando, on conegué F Madrazo, F Rosales, C Haes i A de Beruete Influït per Marià Fortuny, viatjà pel Marroc i féu obres d’un exotisme lluminós i pintoresc Establert a Palma, portà una plàcida existència de rendista i dedicà el lleure a la pintura La seva producció, olis i alguna aquarella, molt reduïda i de petit format, és una acurada síntesi dels ideals burgesos de la Restauració sobre la família i el treball féu retrats delicats —acostats als de Lluís Masriera—, d’una…

Fill natural d’Ambrosio O'Higgins, estudià a Londres i a Cadis Alcalde de Chillán, el 1810 s’uní als independentistes Ajudat pel sector moderat, s’oposà a Martínez de Rozas i als germans Carrera, i el 1814 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit Vençut a Membrillar i a Rancagua 1814 pels reialistes, s’exilià a l’Argentina, on s’incorporà a les forces del general José de San Martín 1816 Vencedor a Chacabuco 1817, fou nomenat dictador suprem de Xile i començà una sèrie de reformes Guanyà la decisiva batalla de Maipú 1818, que consolidà la independència de Xile Instaurà una dictadura …

Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat, aspecte que…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA Joan Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris la Chata, Alberto Martínez el Malasangre, Tina Jordi la Bailaora, Carolina López la Melindres, Baltasar Banquells Adalberto V, Vicenç Ciurana el príncep Enrique, Trino Cruz el fill del rierol, Pepe Font el diputat Lanuza, Pepita Ramos la comtessa, JPonseti Enrique III, DCeret ESTRENA Barcelona, març del 1917 Sinopsi Una família pobra recull un nen abandonat, Albert, que resta sota la protecció del diputat Lanuza De gran arribarà a ser…

Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’activitat estètica,…