Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
plebs
Història
A la Roma antiga, part del poble que no gaudia de tots els drets de ciutadania, reservats als patricis.
La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries abolició del poder d’interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis llei de les XII taules, derogació de la prohibició de connubium entre patricis…
patrici | patrícia
Història
A la Roma antiga, membre de la família dels patres, pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.
Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a…
legió
Història
En l’antiga Roma, cos principal de tropes.
Al s IV aC era formada per 30 maniples manipulares , amb dues centúries de 60 homes cadascuna, més els vèlits velites, infanteria lleugera 300 genets repartits en 10 esquadrons o turmes turmae en total, uns 4 200 homes La legió es desplegava en forma de tauler d’escacs al primer rengle, els hastats hastati , els soldats més joves, després, els prínceps principes , veterans, i finalment, els triaris triarii , legionaris més vells Mari amplià els efectius fins a 6 000 homes i substituí, com a unitat tàctica, el maniple per la cohort, formada per tres maniples deu cohorts i 1 000 genets…
curul
Història
Dit de la magistratura creada a Roma l’any 367 aC per tal d’organitzar les festes nacionals, d’inspeccionar els mercats i de fer de policia urbana i d’incendis.
Els magistrats eren elegits entre els patricis pels comicia tributa , i foren suprimits en temps d’Alexandre Sever
Legió de Maria
Associació religiosa catòlica fundada a Irlanda el 1921 i estesa ràpidament per tota la cristiandat, especialment pels països de missions.
Té una organització de tipus militar, presidida per un senatus, patricis i comites , calcada de l’organització legionària romana Entrà a Barcelona el 1955, i el 1960 organitzà el Primer Congrés Legionari Subsisteix encara com a associació piadosa amb fins humanitaris
Gneu Flavi
Dret romà
Jurisconsult romà.
Fou secretari d’Apli Claudi Divulgà el text de les Legis actiones , que fins aleshores només coneixien els patricis, i publicà al fòrum el calendari dels dies d’administració de justícia dies fasti Fou edil curul i tribú del poble
auctoritas
Dret romà
Voluntat que intervenia en la integració, defensa o assistència d’una voluntat aliena.
L' auctoritas patrum era la ratificació pels senadors patricis de les deliberacions preses per les assemblees populars a proposta del magistrat August fonamentà la seva posició constitucional sobre l' auctoritas suadendi per contraposició a la potestas imperandi Posteriorment, l' auctoritas designà la plenitud del poder de l’emperador
Matxinada
Història
Nom donat a l’aixecament dels camperols bascs dels llogarets de la rodalia de Bilbao contra la capital (setembre-novembre del 1718).
L’originà el trasllat de les duanes als ports i a les fronteres ordenat per Felip V mesura que representava la pèrdua dels privilegis duaners del País Basc Els llogarencs assaltaren les cases dels patricis de Bilbao i posaren setge a la vila, fins que l’exèrcit posà fi a la revolta El nom prové del basc matxin , “llogarenc’
Crescenzi
Llinatge romà.
L’estirp fou un tal Crescenzio s X cal destacar-ne Giovanni Crescenzi , bisbe de Narni, elegit papa amb el nom de Joan XIII Al s XI es formaren dues línies, la de Stefano Crescenzi que s’extingí aviat, i la d' Ottaviano Crescenzi patricis de la Sabina, a la qual pertangué Giovanni Crescenzi , que fou l’antipapa Silvestre III
Licínia
Gens romana d’origen plebeu, oriünda de territori etrusc, que representà un important paper polític en la Roma republicana.
Un membre seu, Gai Licini Estoló s IV aC, tribú de la plebs 376-367 aC, és l’autor de les lleis licínies , aprovades malgrat la resistència dels patricis 367 aC, en les quals hom donava accés als plebeus al consolat, era creat el pretor i regulat l’aprofitament de l' ager publicus De les nombroses branques que originà la família Licínia, en són les principals la dels Crassos i la dels Luculla
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina