Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
administrador patrimonial | administradora patrimonial
Dret civil català
Persona que té l’encàrrec d’administrar els béns que formen el patrimoni d’un menor o incapacitat, nomenada pel jutge, pels pares o per aquella persona que li atribueix un títol successori.
El càrrec d’administrador patrimonial és permanent, ja que es prolonga mentre dura la minoria d’edat o la tutela L’administrador ha d’actuar en el seu càrrec amb la deguda diligència i ha d’ésser responsable dels seus propis actes Una vegada nomenat, té l’obligació de fer un inventari de tots els béns que formin el patrimoni del menor o incapacitat, del qual haurà de remetre una còpia al tutor perquè la uneixi a l’inventari general Tots els fruits que produeixi el patrimoni administrat han de ser lliurats al menor, en cas que el tutor ho consideri com una prestació d’aliments
arxiu patrimonial
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de documents, en qualsevol mena de suport, generats o rebuts com a resultat de la formació i l’administració d’un patrimoni familiar que es transmet de generació en generació en el sí del llinatge familiar.
Tipus de documents Utilitat historiogràfica La documentació que caracteritza principalment els fons patrimonials fa referència a la legitimació del patrimoni compres, establiment , capbreu , documents judicials, a la seva transmissió testaments, pactes nupcials, donacions i a la seva administració llevadors de rendes, llibres comptables, rebuts i factures, inventaris Poden contenir igualment documentació aliena al patrimoni familiar, recollida per l’ocupació de càrrecs o per les activitats específiques dels membres del grup familiar La conservació i descripció d’aquests fons arxivístics és de…
compensació patrimonial
Dret civil català
Compensació econòmica que té dret a rebre el cònjuge que, sense retribució o amb una retribució insuficient, s’hagi dedicat a la casa o hagi treballat per a l’altre cònjuge, quan s’extingeixi el règim de separació de béns judicial, divorci o nul·litat del matrimoni.
bé patrimonial
Dret
Bé pertanyent a una persona de dret públic, no destinat als serveis públics o a l’ús general.
Es classifica en bé general subjecte, amb certes variants, al règim de la propietat privada i bé de propis
estat patrimonial
Política
Estat en què la sobirania no procedeix de l’organització nacional, sinó de la persona física del sobirà, limitat només per les lleis morals i religioses.
prestació patrimonial
Dret
Mesura administrativa de gravamen sobre els béns particulars de caràcter forçós.
Pot ésser tributària o extratributària
dret subjectiu patrimonial
Dret
Dret que atorga al seu titular el poder d’obtenir un determinat comportament (prestació) d’un altre subjecte.
benefici
Dret civil
Privilegi legal que en determinades circumstàncies neix a favor d’alguna persona i que aquesta pot fer valer per a alliberar-se de situacions que la podrien perjudicar, especialment en l’ordre patrimonial.
La tècnica dels beneficis, com a instrument de protecció patrimonial, és molt peculiar del dret romà, del qual deriven la major part dels beneficis que en el camp del dret privat subsisteixen com a vigents, amb un nom particular cadascun d’ells, gairebé sempre derivats de l’originària denominació llatina
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…
contracte
Dret
Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial.
Els seus elements essencials són el consentiment, l’objecte i la causa i, en determinats casos, la capacitat i la forma en són elements accidentals la condició, el termini i el mode El contracte obliga a allò que les parts contractants han assenyalat, bé que actualment la intervenció de l’estat ha limitat l’autonomia de la voluntat establint determinades figures jurídiques, com el contracte d’adhesió , en què les condicions de la reglamentació són obra d’una sola de les parts assegurances, transports, el contracte normat , en què les parts han de fixar llurs condicions dins els límits fixats…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina