Resultats de la cerca

És autor de nombroses obres poètiques, i de novelles realistes, plenes d’idealisme i tradicionalisme, en les quals evoca els humils patriotes de la resistència nacional txeca Entre les seves obres cal esmentar Zapadii vlastenci ‘Patriotes oblidats’, 1894, Mezi lidmi ‘Entre el poble’, 1898, Sirotek ‘L’orfe’, 1903, O ztraceném sevci ‘El sabater perdut’, 1920 i Kalibov zločin ‘El delicte de Kalib’, 1925

Alçament, a Perpinyà, contra els sectors aristocràtics i reialistes Els patriotes aconsegueixen el control de la ciutat

Fou alcalde de Bassegoda Lluità per la reincorporació del Rosselló a Catalunya, després de la pau dels Pirineus, en collaboració amb els patriotes rossellonesos

Estigué vinculat als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans Se li atribuïren diverses accions terroristes i alguns membres foren detinguts entre els quals Jordi Cano, Guillem Joan, Llorenç Triviño i M del Carme Marí

Fundà el Caucus Club per tal de reunir els patriotes i féu crear “comitès de correspondència” a les ciutats del nord dels EUA per tal de divulgar les idees independentistes Del 1794 al 1797 fou governador de Massachusetts

Defensà els patriotes irlandesos després de la revolta del 1916 Succeí Cosgrave en la direcció del partit moderat Fine Gael 1944 Dirigí dos governs de coalició en 1948-51, durant el qual Irlanda se separà definitivament del Commonwealth, el 1949, i en 1954-57

Fundada el 847 dC, fou la capital de la Birmània independent fins al 1298, que fou presa pels mongols El 1826 fou escenari d’una batalla entre anglesos i patriotes birmans, que foren derrotats per aquells Al llarg de 12 km, vora el riu, s’alcen nombroses pagodes

General 1813, participà en les campanyes contra França i rebé el comandament de l’exèrcit en la guerra contra Pèrsia 1827 i contra Turquia 1829 Dirigí la repressió contra la revolta polonesa, fou nomenat governador de Polònia i príncep de Varsòvia 1832 i posteriorment vencé els patriotes hongaresos 1849

Passà a Amèrica en assolir el grau de capità de vaixell, i esdevingué governador de Panamà Per les seves simpaties profranceses fou nomenat capità general de Veneçuela per Josep I Bonaparte 1809 Féu detenir un gran nombre de patriotes 1810, però no pogué evitar la proclamació d’independència veneçolana, i fou expulsat

Es subtitulava “Editat per un grup de patriotes catalans d’Amèrica, en defensa dels països de llengua catalana” Sortí a l’Havana entre els anys 1956 i 1958 D’orientació independentista, incloïa notícies d’arreu del món i en especial dels Països Catalans Se n'editaren 26 números Hi collaboraren Miquel Ferrer, Josep Pineda Fargas, Victor Castells i altres