Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
pelàgic | pelàgica
Biologia
Que habita a la mar o als llacs, més enllà de la zona nerítica, en contrast amb el litoral i el fons.
Són organismes pelàgics els del plàncton i els del nècton
pelàgic | pelàgica
Ornitologia
Dit dels ocells que, llevat del període de reproducció, passen l’existència a mar.
acantofira
Acanthephyra pelagica
World Register of Marine Species (cc-by-nc-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis abissals de l’ordre dels decàpodes, presents a la Mediterrània occidental.
auriculària
Zoologia
Larva dels holoturioïdeus quan travessa la primera fase larval.
Presenta una banda ciliar de forma sinuosa, i és pelàgica Per metamorfosi dóna lloc a la fase larval següent, la doliolària
aurèlia
Zoologia
Gran medusa, de l’ordre de les discomeduses, que pot arribar als 50 cm de diàmetre.
Té l’ombrella deprimida i els tentacles marginals són petits i nombrosos És una espècie pelàgica que es troba rarament en aigües litorals viu a totes les mars
llampuga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels corifènids, la llargada del qual pot sobrepassar el metre.
L’aleta dorsal va des del cap fins al peduncle caudal, i la caudal és molt escotada És una forma pelàgica i depredadora repartida arreu del món, però poc freqüent a la Mediterrània
escifòstoma
Zoologia
Estat larval dels escifozous que s’esdevé després de la larva ciliada o plànula i que precedeix l’èfira.
Així com la plànula és mòbil i pelàgica, l’escifòstoma és fix i bentònic i pot viure uns quants anys en aquest estat, fins que per un procés de segmentació múltiple, anomenat estrobilació , dona lloc a l'èfira o larva medusoide lliure
canana
Canana
Paul Cooper (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes de cos allargat, semblant al del calamars, amb les dues aletes laterals soldades a l’àpex del cos.
Pot atènyer fins a 1 m de longitud Neda molt de pressa i amb tant de vigor, que sovint el mateix impuls assolit el fa sortir fora de l’aigua Espècie pelàgica, viu sobre fons de sorra, i és freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic També és anomenada aluda
bonítol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, d’uns 75 cm de llargada, de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc, que disminueix en intensitat als costats, i el ventre blanc.
Espècie pelàgica i migradora, viatja en grans bancs que s’aproximen a la costa per fresar Els bonítols s’alimenten d’altres peixos i de molluscs cefalòpodes Viuen preferentment a les costes tropicals i temperades de l’Atlàntic i també a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada i consumida fresca i en conserva
bipinnària
Zoologia
Larva planctònica típica dels equinoderms asteroïdeus.
Té forma triangular i és còncava ventralment, amb dues bandes ciliades sinuoses, una de preoral i una altra de circumoral les vores de la depressió ventral originen lateralment uns lòbuls allargats i simètrics En alguns asteroïdeus la larva bipinnària experimenta directament la metamorfosi i roman pelàgica, mentre que a la resta dels asteroïdeus es transforma en una altra larva, la braquiolària