Resultats de la cerca

Són típiques d’organismes colonials esponges, briozous, etc

Originada en el mesènquima, és composta per una capa de cèllules externes que engloben una massa d’amebòcits En condicions favorables la gèmmula dóna lloc a una esponja completa

Són contagioses i deixen immunitat perdurable escarlatina, xarampió, etc

Periodista de professió, inicià la seva producció literària amb les novelles Atzucac 1972 i La darrera tornada 1974, premi Huguet Fou inclòs en l’antologia poètica Carn fresca 1974 A continuació, publicà els poemaris Corrents de fons 1976, Senyals de vida 1980 i Igual vol dir Itàlia 1981, premi Jordi de Sant Jordi El 1981, amb la novella Àmbit perdurable , guanyà el premi Andròmina dels Octubre

Fou l’introductor del simbolisme a Flandes, que en la seva obra assoleix un caràcter neoromàntic La seva poesia passa alternativament per moments de sensualitat intensa i d’espiritualitat gairebé mística De la seva producció cal destacar De gulden Schaduw ‘L’ombra daurada’, 1910, God aan Zee ‘Déu al mar’, 1926 i De bestendije Aanwezigheid ‘La presència perdurable’, 1918 Fou també un gran prosista, crític literari i assagista

Els estats que formaven part d’aquesta lliga estaven vinculats a Esparta, però eren lliures entre ells Els espartans es comprometeren a respectar les fronteres de llurs aliats en canvi que aquests no intervinguessin en els problemes interns de Lacedemònia, és a dir, en les freqüents i greus rebellions dels ilotes messènics La lliga del Peloponès, que fou en tot moment un instrument polític eficaç i perdurable, es mantingué fins al triomf militar d’Epaminondes sobre Esparta l’any 371 aC

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc, L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats , algunes de to social Com a poeta conreà una línia popularista amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1935, Poemes de raval 1937, L’íntim recés 1937, Festeig 1938, Dolor de la guerra 1938, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor perdurable 1949

Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos , que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954 Es revelà com a contista amb Imagen primera 1963 i La noche 1963 Seguiren després novelles, com ara Figura de paja 1964, La casa en la playa 1966, La presencia lejana 1969, La vida perdurable 1970, Crónica de la intervención 1981 i De anima 1984 La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos 1965, La aparición de lo visible 1966, Desconsideraciones 1968 i La errancia sin fin 1981, un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres…

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966…

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional També es dedicà a la pintura Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català amb obres com L’amor infinit 1935, Barraques de Montjuïc 1936 i Els desheretats estr 1938 Són obres bàsicament de temàtica social Al mateix temps publicà llibres de poesia de línia popularista i amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1936, Poemes de raval i altres poemes 1938, Festeig 1938, L’íntim recés 1947, amb peu d’impremta del 1937, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor perdurable…