Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
bard
Música
Entre els celtes, músic i poeta que formava part de la casta sacerdotal.
Els bards desaparegueren de la Gàllia al segle II com a conseqüència de la romanització, però perduraren a Irlanda fins al segle XVII, al País de Galles fins al segle XIV i a Escòcia fins al segle XVIII Establerts entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwt lira
cambra
Història
Òrgan administratiu encarregat especialment de la revisió de comptes i de resoldre les controvèrsies en matèria d’imposts i de préstecs públics.
com la Chambre des Comptes de París, individualitzada de la cúria règia a la fi del s XII i estructurada el 1320, i les altres cambres de comptes creades a imitació d’aquesta, com la Cámara de Comptos de Navarra 1364 o les de Savoia, Borgonya, Bohèmia 1527, etc, algunes de les quals perduraren fins al s XIX Aquest caràcter tingué també la Cambra de la Sumària, de Nàpols
Domus de Mont-ral (Gurb)
Art romànic
Aquesta fortalesa és una edificació quadrada semblant a la de Vilagelans abans de la remodelació del 1925 Fou el casal dels Gurb-Sarriera, senyors de Sant Hilari, i més tard dels Duocastella, que perduraren fins al segle XVII La domus es documenta a partir del 1180 i tingué una família de cavallers, els Montral, que es va refondre amb la dels castlans de Gurb el segle XIII Conserva alguns murs medievals que no sembla que siguin romànics
Col·legi Mont d’Or
Institució escolar fundada el 1905 per Joan Palau i Vera a Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona).
Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Collegi Mont d’Or , sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa Tots dos centres perduraren fins el 1915 L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors
Guillem de Dijon
Música
Monjo i compositor d’origen italià, fou nomenat abat de Saint-Bénigne de Dijon l’any 990.
Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica
Casino Mercantil
Història
Economia
Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries, activa a Barcelona des del 1851.
Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics
cariàtide

Pòrtic de les Cariàtides de l’Erectèon
Galería de Faustino (CC BY 2.0)
Art
Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica (atlant).
Bé que hom en coneix exemples molt antics, com el pòrtic del temple-palau hitita de Tall Halaf ~segle XI aC, el seu ús fou més estès a partir dels grecs, als tresors de Delfos segle VI aC i a l’Erectèon d’Atenes segle V aC Perduraren en època romana i hellenística, i durant el Renaixement foren utilitzades de nou, bé que modificades lliurement cariàtides de Jean Goujon, al Musée du Louvre, París, ~1550, així com en arquitectura barroca i neoclàssica Entre els exemples modernistes hi ha la cariàtide del parc Güell, de Gaudí Foren també anomenades canèfores o kórai
bard
Literatura
Entre els celtes, poeta que formava part de la casta sacerdotal.
Originàriament era l’auxiliar dels filid de la Gàllia representants de la poesia culta tradicional Els bards desaparegueren al s II amb la romanització Perduraren, però, a Irlanda fins al segle XVII, al País de Galles segles XII-XIV i a Escòcia fins al segle XVIII amb les funcions dels filid , conjugant la tradició pagana amb el cristianisme Radicats entorn dels nobles, esdevingueren compositors d’elogis, cants d’amor, cants de natura, planys de mort i sàtires, que cantaven o recitaven acompanyant-se amb el crwth El Romanticisme revalorà llur poesia, de la qual hom feu nombroses…
Cabdet
Cabdet La plaça de la Mare de Déu del Carme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de parla castellana de l’antic Regne de València (governació de Xàtiva) que formava un enclavament dins Castella, a l’oest de Villena; actualment pertany a la província d’Albacete, situat a llevant de la província al límit amb Alacant.
Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència municipal
arquer
Militar
Soldat que utilitzava l’arc com a arma ofensiva.
A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i russos al…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina