Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Pertusa
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, al Somontano.
La vila, d’origen romà, és a l’esquerra de l’Alcanadre, centrada en la collegiata de Santa María, que conserva una cripta del s XII i el campanar, exempt, del s XVI obra de Juan de Herrera Pertangué al bisbat de Lleida fins el 1956 Fou el centre de la baronia de Pertusa
la Pertusa

Vista de la Mare de Déu de la Pertusa
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi d’Àger (Noguera), situada a 685 m alt., a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els congosts de Mont-rebei i de Fet, dins l’antic terme de Corçà.
Prop hi ha les restes del castell de la Pertusa
la Pertusa
Santuari
Antic santuari marià del municipi de Corçà (Baix Empordà), testimoniat al s XVII.
Francesc de Pertusa
Cristianisme
Teòleg.
Vida i obra Era cavaller i seglar El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Rubio, JE 1999 “La fe raonada en una summa en vulgar del XV el…
Francesc de Pertusa
Literatura catalana
Teòleg.
Vida i obra El 1440 acabà d’escriure un Memorial de la fe catòlica o cristiana , obra teològica dividida en tres tractats, a través dels quals s’exposen les raons demostratives dels dogmes de la fe cristiana Es tracta d’una obra feixuga que sembla que tingué, però, una certa difusió —és citada per Jaume Roig— entre els autors esmentats figuren sant Tomàs, Ricard de Sant Víctor, sant Agustí i Duns Escot Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Rubio, JE 1999 Vegeu bibliografia
Castell de la Pertusa (Áger)
Art romànic
Situació Espectacular emplaçament d’aquest castell, situat en una agulla que s’alça a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, sobre l’actual embassament de Canelles ECSA - J Bolòs Petita fortalesa situada damunt d’unes roques que hi ha sobre la Noguera Ribagorçana, al portell de la Pertusa, actualment sobre l’embassament de Canelles, a l’extrem W de la vall d’Àger, a l’entrada del congost de Mont-rebei Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Des del poble de Corçà surt una pista que hi porta 2 km Un cop a l’esplanada on es deixen els automòbils, se segueix un corriol que passa per la dreta de…
Mare de Déu de la Pertusa (Áger)
Art romànic
Situació Absis de l’església, bastit damunt una socolada construïda per tal de salvar el desnivell del terreny ECSA - JA Adell Vista de la gran penya de la Pertusa, amb l’església a l’extrem de ponent ECSA - J Bolòs La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i els escassos vestigis que es conserven del castell són emplaçats en un lloc absolutament impressionant, en el cim d’una roca que s’alça dominant el curs de la Noguera Ribagorçana, ara ocupat per l’embassament de Canelles Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha…
serra del Castell de Corçà

Sector Corça, prop de la Pertusa
© Fototeca.cat
marquesat de Malferit
Història
Títol concedit l’any 1690 a Jacint Roca i Ripoll, senyor d’Aielo de Malferit i de Cairent (Vall d’Albaida).
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1802 al quart titular, Salvador Roca i Pertusa, comte de Bunyol Passà als Mercader
marquesat de Navarrés
Història
Títol concedit el 1557 a Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós sobre la baronia de Navarrés, que li havia concedit el rei.
Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna