Situació
Espectacular emplaçament d’aquest castell, situat en una agulla que s’alça a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, sobre l’actual embassament de Canelles.
ECSA - J. Bolòs
Petita fortalesa situada damunt d’unes roques que hi ha sobre la Noguera Ribagorçana, al portell de la Pertusa, actualment sobre l’embassament de Canelles, a l’extrem W de la vall d’Àger, a l’entrada del congost de Mont-rebei.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG074575.
Des del poble de Corçà surt una pista que hi porta (2 km). Un cop a l’esplanada on es deixen els automòbils, se segueix un corriol que passa per la dreta de la cresta. (JBM-FFLI)
Història
Com que no hi ha cap referència documental antiga del topònim Pertusa, cal suposar que aquest indret s’identifica amb el lloc de rupem Espatellam que apareix termenejant amb Corçà en distintes donacions a l’abadia d’Àger. Concretament en posseïm dues referències del segle XI. La primera en la dotació de l’abadia d’Àger que feren el 1060 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda. Tot seguit d’atorgar el castell de Corçà, es menciona la “rupem seu castellum nomine Spatella”, concedit a l’abadia amb la seva església, el seu terme i altres pertinences. Donació que veurem ratificar el 1065. A més, en la repartició de béns de l’abadia del 1066 s’assigna a la mensa abacial el delme de la dominicatura de “Corcano et in Spatella”. Al segle XII, però, el topònim Espadella va desaparèixer substituït pel de la Pertusa, tal com es comprova en la butlla del papa Alexandre III del 1162.
Que existí al lloc un petit nucli d’hàbitat que posteriorment es dispersà en masos, ho demostren l’existència el 1209 d’un molí, llegat en testament per Guillem de Montfalcó a Sant Pere d’Àger, com també la donació el 1390 a la mateixa abadia per part de na Margarida, vídua de Ponç de Corçà, del castell i poble de la Pertusa.
Aquesta fortalesa situada dins l’antic terme de Corçà, enfront mateix del pas de Mont-rebei, barrava el pas a la vall pel portell de la Pertusa, com ho certifica el mateix significat del topònim. A la primeria del segle XI, sobretot, esdevingué una fortalesa avançada per a la defensa del castell de Sant Llorenç del Montsec, situat en un pla més elevat i equidistant. (FFLl)
Castell
Planta dels escassos vestigis d’aquesta fortalesa.
J. Bolòs
Actualment, de la fortificació que hi havia en aquest indret tan encimbellat i abrupte sols resten unes parets, situades a uns metres de l’església de la Mare de Déu de la Pertusa. L’edifici s’adossa per la banda de ponent a la roca. El mur N, amb una llargada d’uns 5 m, és rectilini. Per contra, tot i que la planta sigui bàsicament quadrangular, les parets de l’E i del S són corbes. L’amplada del castell és de 4, 5 m. El gruix dels murs és d’uns 100 cm; al fons, al costat W, arran de la roca, hi havia una paret d’uns 50 cm. La paret més alta és la de llevant, amb uns 4 m d’alt. En aquest indret s’obria una espitllera alta i estreta. Actualment, tota la construcció sembla que és plena de terra i enderrocs. És feta amb carreus més aviat petits, col·locats en filades, d’una forma una mica irregular, i units amb morter de calç.
Aquest castell, a causa de la seva localització i de la necessitat d’adaptar-se al terreny, té una forma especial. S’hi pot veure la contraposició de les línies rectes, al N, amb les formes arrodonides, orientades cap a migjorn. Originàriament, la construcció devia ésser més alta que en l’actualitat, almenys tenia el doble de l’alçada actual (tot i que no podia ser gaire més alta si tenim present el gruix dels murs). En principi l’hem de datar a la primera meitat del segle XI. (JBM-FFLI)
Bibliografia
- Kehr, 1926, vol. I, doc. 91, pàgs. 376-378
- Sanahuja, 1961, doc. 21, pàgs. 334-335
- Fité, 1985, pàg. 150 i 257; 1993, pàg. 26