Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
La pesseta, nova unitat monetària espanyola
La pesseta, nova unitat monetària espanyola
La Unió Monetària Llatina. 1868
Les revolucions liberals, en què participen molts sectors de la societat catalana, tenien, entre molts altres objectius, la concreció d’un gran espai sense duanes interiors, la creació d’un mercat comú i l’establiment d’una moneda de curs legal emesa per un únic banc, d’acord amb el govern nacional Els estats de la Unió Monetària Llatina 1966-1889 L’aposta dels economistes liberals catalans –partint dels cursos que Eudald Jaumeandreu Barcelona, 1774 – 1840 impartia en la càtedra d’Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona–, fou la de transformar el regne de les Espanyes, colònies…
Se celebra la Conferencia Nacional Arrocera al País Valencià
Se celebra la Conferencia Nacional Arrocera al País Valencià per afrontar les conseqüències de la revaloració de la pesseta als mercats exteriors
ral
Anvers i revers d’un ral català a nom del rei Felip de Borbó, encunyat a Barcelona l’any 1705
© Fototeca.cat
moneda berguedana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Berga, batuda, segurament, a la ciutat de Berga, des del segle X, pels comtes de Berga i de Cerdanya fins el 1120, que Ramon Berenguer III hi introduí la moneda barcelonesa.
Durant la guerra contra Joan II, Pere IV, el Conestable de Portugal, autoritzà 1466 l’encunyació de croats i terços de croat de plata que imitessin els barcelonesos durant la guerra dels Segadors 1641 tornà a encunyar moneda obsidional d’argent peces de 5 rals i de 5 sous Durant la primera guerra Carlina, la Junta de Berga hi encunyà moneda mitja pesseta d’argent i una moneda de coure del 1840
ecu
Economia
Unitat monetària de compte de la Comunitat Econòmica Europea, vigent del 1979 al 1999.
Es definia per la suma ponderada de les monedes dels estats membres En la composició, els percentatges de participació es calculaven sobre la base del PNB i del volum comercial de cada estat Hom l’utilitzà sobretot com a referència en l’establiment del canvi entre les monedes dels diversos estats membres i en les operacions d’intervenció o de crèdit El 1989 s’hi incorporà la pesseta Cessà d’existir amb l’entrada en vigor de la Unió Política i Monetària establerta pel Tractat de Maastricht 1993, al mateix temps que entrava en vigor la moneda única europea euro