Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Empresa Nacional del Petróleo
Empresa estatal espanyola creada el 1974, resultat de la fusió de tres empreses petroquímiques propietat de l’INI: Repesa (refineria a Escombreras, Múrcia), Calvo Sotelo (refineria a Puerto Llano, Castella-la Manxa) i Petrolis de Tarragona (refineria a Tarragona).
A més de les esmentades, controla una àmplia xarxa de filials químiques i petroquímiques —en alguns casos en règim de participació mixta amb societats multinacionals—, com ara Fertilizantes, Abonos Complejos del Sureste, Alcudia, Calatrava, Montoro, Paular i altres, que l’han configurada com el primer grup industrial de l’Estat espanyol El 1980 l’INI hi incrementà la seva participació El 1981 els seus actius foren traspassats a l’ Instituto Nacional de Hidrocarburos i, posteriorment 1987, deixà de ser una empresa independent en integrar-se a Repsol
Canoas
Ciutat
Ciutat de l’estat de Rio Grande do Sul, Brasil, al nord de Porto Alegre.
Refineries de petroli i petroquímiques
Poza Rica de Hidalgo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Veracruz, Mèxic, prop del golf de Mèxic.
Centre comercial i industrial d’una de les zones més importants del país en producció petroliera i extracció de gas natural Refineria de petroli i plantes petroquímiques
Marghera
Barri
Barri i port de Venècia, al sud de Mestre, d’una gran importància industrial, gràcies al port, construït el 1919, el qual disposa d’una gran xarxa de canals de gran navegació.
Això ha originat la creació d’un gran complex industrial, on sobresurten les indústries petroquímiques, el refinatge de petroli, la metallúrgia de l’alumini i el material refractari
Burgas

Carrers de Burgas
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de l’okrǎg homònim, Bulgària, a la vora de la mar Negra.
És un nucli industrial ferro, hulla, cuir amb refineries de petroli i petroquímiques, i el segon port de Bulgària, molt important per a la pesca La població és composta de grecs, turcs i búlgars
Siping
Ciutat
Ciutat del sheng de Jilin, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada a la plana septentrional de Liao He, és centre comercial d’una àrea amb ràpid increment demogràfic Després del 1949 s’ha desenvolupat com a nucli industrial, amb plantes petroquímiques, construcció de maquinària agrícola i eines Conserva també indústries agrícoles tradicionals
Valencia
Ciutat
Capital de l’estat de Carabobo, Veneçuela.
Situada en una plana, 5 km a l’W, del llac del mateix nom, a 472 m alt, és el centre d’una de les regions agrícoles més riques Hi ha indústries metallúrgiques, petroquímiques, de la pell i del calçat Centre d’ensenyament superior
Sydney

Sydney. Teatre de l’Òpera
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
Situada a ambdues vores de la badia de Port Jackson estuari del riu Parramatta, constitueix el port més bo del país, el més equipat i el més actiu exporta blat, llana, carbó i petroli La ciutat experimentà un gran creixement a partir del 1900, gràcies a l’emigració, i s’ha estès en totes direccions, especialment cap al s Botany Bay El centre de la ciutat és unit per mitjà d’un gran pont a la riba nord de Port Jackson El nucli industrial —drassanes i indústries metallúrgiques, tèxtils, aeronàutiques, d’automòbils, químiques, petroquímiques i alimentàries— és situat prop de Botany Bay i a la…
risc ambiental
Geografia
Inestabilitat del sistema natural, més o menys prolongada, que trenca les relacions habituals entre les persones i el seu entorn.
La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del…
columna
Química
Aparell de forma cilíndrica d’altura molt més gran que el diàmetre, de què hom se serveix per a posar en contacte, generalment a contracorrent, dues fases (líquid-líquid o líquid-gas).
Amb la finalitat que es produeixi una transferència de matèria, d’energia o d’ambdues coses alhora d’una fase a l’altra, i així obtenir una separació dels components de la mescla alimentadora en dues o més fraccions, acompanyada a vegades d’una transformació química d’aquests components Per a obtenir un rendiment màxim en l’operació, hom ha de donar un temps de pas per l’aparell suficient perquè es produeixi l’esgotament de la transferència, i també cal assegurar un contacte íntim i complet entre les dues fases És per això que hom dóna a la columna la forma alta i estreta, la qual és proveïda…