Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
piemontès
Lingüística i sociolingüística
Grup de dialectes italians pertanyents al gal·loitàlic, estesos pel Piemont.
Es decanten en molts trests cap al galloromànic palatalització de U lüm
piemontès | piemontesa
Gian Francesco Galeani-Napione
Literatura
Escriptor piemontès.
Prengué part en les polèmiques de la segona meitat del s XVIII sobre la llengua italiana A Dell’uso e dei pregi della lingua italiana 1791 expressà l’aspiració d’una llengua nacional i unitària
Alberto Ferrero de La Marmora
Geologia
Història
Militar
Militar i geòleg piemontès.
Visità Mallorca i Menorca el 1833 i publicà, a Torí, Saggio sopra alcune monete fenice delle isole Baleari 1834 i Observations géologiques sur les deux îles Baléares 1835, primera visió de conjunt, molt simple, sobre la constitució geològica de les Illes També descriví els monuments talaiòtics
gal·loitàlic
Lingüística i sociolingüística
Grup dialectal del nord d’Itàlia caracteritzat pel fet de posseir un substrat cèltic comú.
Comprèn els dialectes següents llombard, emilià, piemontès i lígur italià
Vittorio Bersezio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fou autor d’obres diverses d’inspiració romàntica Destacà, sobretot, en la comèdia en dialecte piemontès Le miserie d’monsù Travet 1863, on creà un tipus de petit empleat que ha esdevingut famós fins als nostres dies
Les Corts de Valladolid reconeixen el rei Carles I al costat de la seva mare, Joana I
Les Corts de Valladolid reconeixen el rei Carles I al costat de la seva mare, Joana I El nou monarca jura els privilegis castellans Malgrat l’oposició dels castellans, Carles I nomena gran canceller el piemontès Mercurino de Gattinara
Giambattista Lorenzo Bogino
Història
Comte de Bogino.
Home d’estat piemontès Primer secretari de Carles Manuel III 1742, procurà conservar l’aliança amb Maria Teresa d’Àustria esquivant les temptatives borbòniques d’atreure el Piemont vers la seva política d’expansió a Itàlia Fou ministre d’estat 1750
Carlo Botta
Historiografia
Política
Historiador i polític italià.
El 1798 formà part del govern provisori piemontès i actuà com a afrancesat Més tard ocupà alts càrrecs en l’imperi napoleònic i en la França de la Restauració Fou partidari de la unió italiana Destaquen les seves obres Storia della guerra dell’independenza degli Stati Uniti d’America 1809 i Storia d’Italia dal 1789 al 1814 1824
Vincenzo Gioberti
Filosofia
Història
Filòsof i estadista italià.
Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’…