Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
piridina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor d’olor empireumàtica, que bull a 115,5°C i té una densitat de 0,978 És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació del quitrà de l’hulla i, sintèticament, a partir de l'acetaldehid i l’amoníac La piridina té caràcter aromàtic i presenta una energia de ressonància de 23 kcal/mol Atès que el parell electrònic del nitrogen no forma part del sextet aromàtic de la molècula, presenta propietats bàsiques i forma sals, dites de piridini , estables amb els àcids minerals A causa del caràcter més electronegatiu del nitrogen, la piridina…
síntesi piridínica de Čičibabin
Química
Síntesi de derivats de la piridina per condensació de composts carbonílics amb amoníac o amines, en una autoclau:
.
La reacció és reversible i produeix diferents derivats de la piridina i diversos subproductes Fou donada a conèixer el 1906 pel químic rus Alexei Eugenivič Čičibabin 1871-1945
mètode de Fischer
Química
Procediment químic d’anàlisi de traces d’aigua.
Aquest mètode es basa en el fet que l’anhídrid sulfurós no redueix el iode amb una solució de metanol i piridina, segons una reacció estequiomètrica, si no és en presència d’aigua La reacció de base és 2H 2 O + SO 2 + I 2 → SO 4 H 2 + 2IH o més exactament segons la reacció final següent La piridina base orgànica dèbil és indispensable per a neutralitzar les quantitats d’àcid en excés, puix que la primera reacció és reversible quan la quantitat d’àcid passa del 0,05% D’aquí ve la possibilitat de calcular la quantitat d’aigua d’una mescla per la mesura de la quantitat…
azina
Química
Qualsevol dels composts aromàtics heterocíclics caracteritzats per un anell benzènic en què un dels sis àtoms de carboni és reemplaçat per un de nitrogen i un altre, almenys, per un de nitrogen, d’oxigen o de sofre.
Les azines més importants, derivades de l’anell de piridina monoazina, són la piridazina , la pirimidina i la pirazina , les quals hom anomena també genèricament diazines
Thomas Anderson
Química
Químic escocès.
Estudià amb Berzelius a Estocolm el 1842 Descobrí la piridina, la lutidina i la collidina Féu un estudi detallat de la codeïna i d’altres constituents de l’opi, i de l’antracè
Heinrich Emil Albert Knoevenagel
Química
Químic alemany.
Deixeble de VMeyer i LGattermann a la Universitat de Göttingen, fou professor de química orgànica a Heidelberg Treballà en la síntesi de derivats de la piridina i en la reacció de condensació que porta el seu nom
enol
Química
Forma tautòmera d’algunes cetones caracteritzada per la funció
.
Apareix quan els hidrògens del grup metilè són activats per la presència de dos grups carbonil L’hidrogen del grup hidroxil té caràcter àcid, i pot ésser substituït per ions metàllics i també per grups acils si la reacció es produeix en presència de piridina
piperidina
Química
Compost heterocíclic saturat consistent en un anell de sis membres que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor, amb olor de pebre, que bull a 106°C És soluble en l’aigua, en l’alcohol i en l’èter i té caràcter fortament bàsic Hom l’obté per reducció electrolítica de la piridina És emprat com a dissolvent bàsic, intermediari sintètic, catalitzador de reaccions de condensació i ingredient d’olis i fuels
epibatidina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic extret de la pell de la granota Epipedobates tricolor
.
Es tracta d’un alcaloide, de fórmula empírica C 1 1 H 1 3 N 2 Cl, que té un poder analgèsic 200 vegades més elevat que la morfina Conté un anell de piridina unit a un clor i a un anell de sis àtoms de carboni amb un nitrogen que fa de pont al mig Hom pensa que el clor és responsable del poder analgèsic
heterocíclic | heterocíclica
Química
Dit del compost cíclic que conté, en un o més dels seus anells, un heteroàtom.
Són composts heterocíclics la majoria dels alcaloides, dels pigments i colorants naturals, dels àcids nucleics i alguns antibiòtics Les primeres bases de la teoria de l’estructura dels composts heterocíclics foren fixades el 1869 per W Körner, que establí l’analogia existent entre el benzè i la piridina, i proposà per a aquesta darrera una fórmula cíclica semblant a la que AKekulé atribuí el 1865 al benzè