Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
José Berdié Places
Futbol
Futbolista.
Entrà a formar part del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1908-10 i després del Futbol Club Barcelona 1911-14 Jugà en la posició de davanter i de migcampista Amb l’equip blaugrana disputà 33 partits i marcà 20 gols Fou campió de Catalunya 1913 i d’Espanya 1912, 1913 Jugà dos partits amb la selecció catalana
Mallorca disposa d’unes 3 000 places hoteleres
Mallorca disposa d’unes 3 000 places hoteleres
El Parlament Balear limita el nombre de places turístiques
Amb els vots favorables del PSIB, Podem i Més, l’abstenció de Més per Menorca i el vot en contra del PP, Ciutadans i Proposta per les Illes PI, el Parlament de les Illes Balears ratifica el decret que limita el nombre de places turístiques a 623000 i inclou mesures per a afrontar l’emergència habitacional Aquesta ratificació corregeix la del juliol, i elimina un article de la llei que va promoure l’expresident Josep Ramon Bauzà que impedia el lloguer turístic en edificis d’habitatges plurifamiliars
Barcelona i altres places al sud continuen ocupades per França
Tot i que el tractat de Valençay dóna la guerra per acabada, Barcelona i altres places al sud resten ocupades per l’exèrcit francès
Pedro Navarro conquereix per a Castella les places de Trípoli i Bugia i sotmet el rei d’Alger
Pedro Navarro conquereix per a Castella les places de Trípoli i Bugia i sotmet el rei d’Alger Els musulmans derroten els castellans a l’illa de Djerba
recollita
Història
Privilegi medieval que hom concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill.
La recollita suposava per a aquests refugiats la protecció contra els possibles invasors, però també una sèrie d’obligacions militars sovint molt oneroses, com a contribució a la defensa del lloc de recollita També rebé el nom d’establida Barcelona era una de les places de recollita més importants una llista de poblacions que havien de recollir-s’hi, publicada el 1564, n'esmenta més de cent vint
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
Xalet refugi de la Molina
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1505 m d’altitud L’edifici té dues dependències diferenciades, el refugi, amb quaranta places, i el xalet, amb seixanta places És propietat de la Unió Excursionista de Catalunya UEC i fou inaugurat el 12 de març de 1952 per donar servei als muntanyencs i esquiadors que anaven a practicar esports de neu a la Molina
refugi

Refugi de Niu d'Àliga, a Tosa d’Alp
© Laura Martínez Ajona
Construcció i obres públiques
Esport
Excursionisme
Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc.
L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar August Torras, del prat d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina