Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de JLA Duprato Guanyà el primer premi de solfeig el 1867 i el segon premi de piano el 1868 Les seves primeres composicions foren peces per a piano, arranjaments i cançons per als cafès concert de París Una d’aquestes cançons, Le régiment de Sambre-et-Meuse , esdevingué una de les marxes militars més populars de França A partir d’aleshores es dedicà a la composició d’operetes Aconseguí un èxit extraordinari amb Les cloches de Corneville 1887, i obres com Rip van Winkle 1882, Surcouf 1887 o Panurge 1895 el convertiren en un dels autors francesos…

Autor de cançons, assolí una gran fama amb l’opereta Méfie-toi de Pharaon 1872 i, sobretot, amb Les cloches de Corneville 1877, que hom representa habitualment i ha estat sovint enregistrada en discs

Estudià teoria musical a la seva ciutat natal amb N Žil’ajev i en 1932-36 fou deixeble de B Khajkin en direcció d’orquestra al Conservatori de Moscou Debutà el 1934 al Teatre de Música Nemirovic-Dancenko de la mateixa ciutat dirigint Les campanes de Corneville , de R Planquette Durant el període 1936-43 fou director musical del Teatre Malyj de Leningrad, on dirigí diverses òperes del repertori italià especialment puccinià i de compositors soviètics contemporanis com Pašcenko o M Cer’omukhin El 1943 passà al Teatre Bol’šoj de Moscou El 1956 deixà l’òpera per dirigir repertori…

Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…