Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
polemoni
Botànica
Jardineria
Gènere d’herbes perennes o anuals, de la família de les polemoniàcies, de fulles pinnatisectes i de flors blaves, violades o blanques, agrupades en corimbes.
Són plantades en platabandes i en tests
iuca
© Fototeca.cat
Botànica
Genère de plantes perennes arborescents, de la família de les liliàcies, de fulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l’extrem de les tiges i de flors blanquinoses campanulades i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals.
Oriündes de l’Amèrica del Nord i de la Central, són comunament plantades en parcs i jardins
catalpa
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les bignonàcies, de fulles caduques cordatoovades, acuminades, sovint verticil·lades i amb dos lòbuls laterals, que emeten una olor fètida en prémer-les, i de flors campanulades, blanques, rosades o groguenques.
Comprèn unes 10 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord i de l’Àsia oriental, moltes de les quals són plantades com a ornamentals arreu de les regions temperades
podocarpàcies
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts perennifolis, amb fulles linears, lanceolades, aciculars o esquamiformes, o en alguns casos amb fil·locladis, i amb pseudocarps generalment carnosos.
Són dioiques les flors masculines tenen estams amb dos sacs pollínics, i les flors femenines tenen un sol carpel i un sol primordi seminal Consta aproximadament de 120 espècies, pròpies de l’hemisferi sud, algunes de les quals són plantades en jardins
cícade
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les cicadàcies, amb aspecte de palmera que comprèn unes 16 espècies, pròpies de la zona tropical compresa entre Madagascar i la Polinèsia.
Posseeixen un estípid subllenyós i fulles pinnades dividides en segments uninervis, verdes tot l’any Són plantes dioiques, les mascles amb estròbils d’estams revestits inferiorment pels sacs pollínics, i les femelles amb fulles carpellars pinnatipartides i llanoses que, a la part basal, presenten de 2 a 6 primordis seminals Algunes espècies són plantades com a ornamentals, especialment C revoluta
Tawakul Karman
Política
Activista iemenita pels drets humans.
Filla d’un polític, l’any 2005 creà l’organització Dones Periodistes sense Cadenes, que denunciava les violacions sistemàtiques dels drets humans pel Govern del Iemen i també la subjugació de les dones d’aquest país Per aquestes activitats rebé nombroses amenaces de mort En 2007-10 encapçalà plantades de protesta a Sa'ana davant de la seu del Govern Fou líder de la revolta que esclatà des del febrer del 2011 contra el règim autoritari d' Alī 'Abdullāh Ṣāliḥ , iniciada a partir dels aixecaments populars de Tunísia i Egipte que donaren lloc, juntament amb altres, a l’anomenada…
sembra
Agronomia
Operació d’escampar o de plantar la llavor d’alguna planta en una terra convenientment llaurada i adobada, de manera que germini.
La sembra sol ésser efectuada a la primavera o a l’estiu, llevat de la dels vegetals que resisteixen el fred de l’hivern Les llavors grosses han d’ésser enterrades a més profunditat que les petites Les llavors poden ésser sembrades a raig de cabàs o a grapats sembra a ruix , sembra a eixams , sembra a pols, , sembra a grapat o sembra a barreig , dipositant-ne algunes a cadascun dels clots fets a terra expressament sembra a mates , sembra a poms , sembra a motes , sembra amb paló , sembra a palot , sembra al colpet, sembra a cavulls o sembra a caveguell i tirant les llavors, darrere el…
Vilallonga de la Salanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, estès a l’esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre Castellrosselló i Santa Maria de la Mar.
L’agricultura és la base econòmica de la població, amb un total de 837 ha conreades Les hortalisses ocupen 648 ha 264 ha de carxofes, 151 d’escaroles, 90 de productes primerencs, 36 d’espàrrecs, 32 d’enciams, 22 d’api, 15 de tomàquets, 11 de julivert, 10 de coliflors i 2 de pastenagues i els fruiterars 109 ha 62 d’albercoquers, 34 de pereres i 11 de presseguers i 171 ha són plantades de vinya Hi ha una cooperativa de fruita i una altra de vinícola amb un celler cooperatiu El poble 1 935 h agl 1982 9 m alt és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal L’…
joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)
Esport
Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (bastó o bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, plantats verticalment a terra.
L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de bitlles tingué…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina