Resultats de la cerca

Eren acceptades o rebutjades amb les fórmules plau o bé no plau al senyor , i, en alguns casos, esmenades amb una acceptació condicionada Representaven una funció parallela, dins les assemblees de les demarcacions jurisdiccionals, al capítol de cort, a les corts catalanes Els capítols, però, no podien contravenir al dret comú ni als usatges i a les constitucions generals

Els de Catalunya-Aragó expressaven l’aprovació dels actes de cort acte de cort o els dels braços de les corts amb la fórmula plau al senyor rei

Vida i obra És autor de la cobla esparsa Pus axit plau ta bandera estendre , on recrea les convencions de l’amor trobadoresc Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

A vegades aquesta funció és assumida per algun sintagma independent escolteu, senyor, si us plau , etc, però molt sovint es manifesta barrejada amb les altres funcions d'expressió i de representació què diu ara, vostè , on la funció d’apellació queda representada pel to i la intensitat mateixa de l’elocució, també expressiva i representativa

Vida i obra Probablement anomenat Pere Navarro i d’origen aragonès, és autor d’uns Estramps Veig ço quem plau e pas dolor estrema , que constitueixen una cançó d’amor sense esperança, amb reflexions en forma d’opòsits d’estil força elegant, i d’un Lai amarat de tristesa on, amb certs ressons d’Ausiàs Marc, reprèn novament les reflexions sobre el seu amor no correspost Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Milà i Fontanals, M 1890 Vegeu bibliografia

Formà part del collectiu Ofèlia Dracs , amb la qual obtingué el premi Sonrisa Vertical 1979 També collaborà en la revista Cultura , de Valls En novella publicà CQDX Crida a tothom 1981, finalista del premi Joaquim Ruyra 1979, En pijama no si us plau 1986, premi L’Odissea 1986, Vuit dies a Reduant juvenil, 1987, En propi parany 1988, finalista del premi Víctor Català de novella 1987 i Arrels salvatges 1988, finalista del premi Sant Jordi 1987

Era redactat en segona persona, i el rei l’aprovava amb les paraules plau al senyor rei, mentre que a les constitucions el monarca s’expressava en primera persona Era un acte legislatiu que tenia, com a dret paccionat, la mateixa força imperativa que les constitucions A les corts del Regne de València també hom legislava de vegades mitjançant capítols de cort, bé que moltes vegades reben el nom genèric d' acte de cort i el de fur

Formà part de les companyies de María Guerrero —a deu anys—, Catalina Bárcena, Ernesto Vilches i Margarida Xirgu Formà companyia pròpia amb Antonio Vico 1932, amb qui es casà el 1933 Membre del Teatre Nacional de Barcelona 1968 Excellí en papers d’alta comèdia en castellà En català féu Senyora àvia vol marit 1962, de Pous i Pagès, i Una altra Fedra, si us plau , de Salvador Espriu 1978 Obtingué dues vegades el Premio Nacional de Interpretación 1959 i 1971