Resultats de la cerca
Es mostren 573 resultats
Poblats talaiòtics menorquins
Piques d'aigua d'una casa de Trepucó, Maó, ~1220-200 aC JMV Aspectes com ara la planificació del territori, la diferenciació i l'emplaçament de les distintes construccions d'acord amb la seva funció o l'existència de construccions diverses d'ús comunitari, la construcció de les quals exigia l'esforç combinat de tota la població, indiquen que la cultura talaiòtica es va anar trobant a poc a poc immersa en un estadi cultural urbà D'una població més o menys dispersa durant el període pretalaiòtic, en la qual la unitat bàsica d'habitació era la naveta o bé les construccions poc sòlides a Menorca…
els Poblats Marítims
Llogaret
Llogaret del municipi de Borriana (Plana Baixa), format pel Port i el Grau de Borriana, al SE del nucli urbà.
cultura dels castres
Prehistòria
Cultura prehistòrica de la segona edat del ferro pròpia de Castella i Lleó (arevacs, vetons, vacceus), caracteritzada pels poblats fortificats (castres) situats al cim d’un turó i voltats d’una o de diverses muralles; és notable l’escultura zoomòrfica en pedra (verracos).
Destaquen els poblats de Las Cogotas, La Osera i Sanchorreja, a Àvila, els d’El Berrueco, el Picón i Las Merchanas, a Salamanca, i Gorrita, a Valladolid Una cultura pròxima fou l’anomenada castreña o de las citanias del NW de la península Ibèrica, amb muralles circulars i escultura antropomòrfica Coaña i Pendio, a Astúries Camexa, Santa Trega i Queiruga, a Galícia Briteiros, Sanfins i Sabroso, a Portugal
talar
Arrasar (poblats, camps, etc), enderrocant, cremant, etc.
ainu
Etnologia
Individu d’un grup ètnic de raça ainuida de l’Àsia oriental (uns 17.000 individus) que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als…
cova

Pintures rupestres a la cova de Nerja
© Agapito Sanchidrián
Prehistòria
Cavitat natural aprofitada com a lloc d’habitatge per moltes civilitzacions primitives i per l’home prehistòric, especialment durant el Paleolític mitjà i superior.
Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir…
Aram
Cinquè fill de Sem, epònim dels arameus.
A l’Antic Testament designà els països de Síria i Mesopotàmia, poblats per pobles arameus
Josep Tarrús i Galter
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1999, fou professor de prehistòria i història antiga a la delegació de Girona de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, entre 1979-85, i des del 1977 és conservador del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles La seva recerca s’ha centrat en els períodes neolític i calcolític, sobretot a les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa, on ha excavat coves d’habitació i sepulcrals, dòlmens, menhirs i poblats a l’aire lliure Entre les seves nombroses publicacions destaquen La cova sepulcral del Neolític Antic de l’…
cultura de Butmir
Prehistòria
Cultura neolítica afí a les cultures danubianes que s’estengué per Bòsnia i Hercegovina.
Se'n coneixen poblats amb ceràmica de bandes i terres cuites representant éssers humans i animals Existí vers la meitat del segon millenni
cultura apenínica
Història
Cultura prehistòrica localitzada al llarg de la serralada dels Apenins, que ocupà bona part de la península Itàlica, a l’època del Bronze mitjà i recent, vers 1400-1100 aC.
La societat de la cultura apenínica era agropecuària, vivia en poblats de cabanes circulars i feia sepulcres en fossa o covetes artificials La darrera fase d’aquesta cultura és anomenada subapenínica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina