Resultats de la cerca

Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després

Vida i obra Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 —que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 Arranjà una Història de la cena de Nostre Senyor , drama de Passió representat el 1613 o el 1614 Fou un orador famós i cultista…

Dominicà, fou professor de teologia de Perpinyà Fomentà confraries del Roger en diverses esglésies de la diòcesi d’Elna —se li atribueixen els Goigs de la Mare de Déu del Roser— És autor d’un Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid 1627, que inclou uns Goigs del gloriós llaurador san Galderich , en català, i d’una Historia de la vida y milagros del glorioso mártir San Magín 1630, testimoniatge de la influència castellana al Rosselló

Presentà com a prova de passantia un aiguamans de forma clàssica, decorat profusament amb motius del més evident manierisme 1551 Poc temps després fou nomenat argenter de la reina, i es reincorporà de nou al gremi el 1587

En les societats modernes es reserva cada cop menys temps per a l’alimentació, i això fa que, en la pràctica, els àpats es facin habitualment de manera ràpida, amb presses i sense mastegar adequadament els aliments De fet, mentre que per a l’home primitiu l’alimentació constituïa la principal preocupació, per a l’home actual aquesta s’ha convertit en una activitat més que, fins i tot, en molts casos es viu com una mena de tràmit burocràtic que treu temps per altres coses més "importants" Tanmateix, per tal d’aconseguir una digestió adient és molt important que els menjars es prenguin amb…