Resultats de la cerca

Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després

Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 — Historia de la vida y…

Presentà com a prova de passantia un aiguamans de forma clàssica, decorat profusament amb motius del més evident manierisme 1551 Poc temps després fou nomenat argenter de la reina, i es reincorporà de nou al gremi el 1587

En les societats modernes es reserva cada cop menys temps per a l’alimentació, i això fa que, en la pràctica, els àpats es facin habitualment de manera ràpida, amb presses i sense mastegar adequadament els aliments De fet, mentre que per a l’home primitiu l’alimentació constituïa la principal preocupació, per a l’home actual aquesta s’ha convertit en una activitat més que, fins i tot, en molts casos es viu com una mena de tràmit burocràtic que treu temps per altres coses més "importants" Tanmateix, per tal d’aconseguir una digestió adient és molt important que els menjars es prenguin…

Vers el 1745 dirigí la manufactura d’indianes d’Esteve Canals i Bonaventura Canet El 1757 establí amb Miquel Vidiella la fàbrica Josep Canaleta i Companyia, i poc temps després installà, sembla que per primer cop a Catalunya, uns torns de filar cotó Sollicità permís per a importar d’Amèrica i del Llevant cotó en floca lliure de drets, el qual permís fou concedit per Carles III el 1766 a ell i als altres fabricants de Catalunya Ha estat discutida la importància de la seva activitat, en la qual hom ha volgut veure l’inici de la industrialització de Catalunya