Resultats de la cerca

La constant dielèctrica ε i el moment dipolar μ són relacionats per l’equació de Clausius-Mosotti 4π N μ/9 kT = ε-2/ε+1M/d en la qual N és el nombre d’Avogadro, k la constant de Boltzmann, M el pes molecular i d la densitat En general, les variacions de ε i μ són paralleles Els dissolvents polars, que faciliten la separació de càrregues en les molècules que hi són dissoltes gràcies a llur facultat de solvatació de les espècies carregades, exerceixen una acció favorable en les reaccions que impliquen un trencament heterolític d’un enllaç Un ús adequat dels dissolvents polars…

Hom el pot observar des de qualsevol latitud superior a la dels cercles polars La causa d’aquest fenomen és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, cadascun dels extrems del qual és dirigit, alternativament, cap al Sol durant tres mesos cada any

Són pròpiament les dues zones glacials dites també zona polar àrtica i zona polar antàrtica , compreses entre els cercles polars i els respectius pols i que corresponen als dos casquets glacials, les dues zones temperades septentrional i meridional, compreses entre els tròpics i els cercles polars, i la zona tòrrida , compresa entre els dos tròpics i dividida per l’equador

Presenta un pes molecular mitjà de 80 000-170 000 i és d’elevada cristallinitat És soluble en medis polars, especialment en els mateixos emprats en la seva obtenció És inestable a temperatures superiors a 200°C i s’hidrolitza en medi alcalí en calent per donar poliacrilat sòdic Hom l’empra en la fabricació e fibres tèxtils, i és conegut comercialment com a orló

Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els quals…

Els cetens posseeixen una reactivitat extraordinària i donen una gran varietat de reaccions d’addició de molècules polars i no polars

Les aurores polars són emissions lluminoses produïdes per la interacció entre el vent solar i el camp magnètic terrestre, que accelera partícules carregades cap a l’alta atmosfera Aquestes partícules exciten àtoms i molècules, generant llum en tonalitats verdes, vermelles o violetes Tot i que són habituals a latituds pròximes als pols, el 13 de novembre s’ha pogut observar una aurora boreal a Almeria i, fa poc més d’un any i mig, Catalunya també va registrar episodis excepcionals d’aurores polars Els articles “ Aurores a Catalunya ” i “ Aurores a Catalunya II ”,…

Solubles en solvents polars, són gairebé insolubles en aigua Són emprats com a vasoconstrictors en medicina i com a oxitòcics en veterinària