Resultats de la cerca

De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica s’emprava encara en festes i balls públics fins a mitjan s XX BSmetana i ADvořák la introduïren en la música culta Una variant de ritme ternari dins el compàs binari és la polca paraguaiana

Usualment és de forma ternària, amb seccions de vuit compassos, i de vegades té una breu introducció i una coda Apareguda durant la tercera dècada del segle XIX, s’estengué ràpidament pels salons de ball de totes les capitals europees i dels Estats Units amb un èxit extraordinari El nom, que segons l’historiador A Waldau deriva del mot txec que designa la ’meitat’ —amb relació al seu pas característic—, podria provenir també del terme txec polska , que significa ’noia polonesa' Diverses danses populars de Bohèmia del final del segle XVIII i principi del XIX presentaven trets similars a la…

Segons alguns estudiosos C Sachs, fou fruit de l’adopció per l' écossaise de certs girs característics del vals Similar a la polca però amb un tempo més lent, fou introduïda a Anglaterra amb el nom de german polka A França, amb els noms de schottische bohème o polka tremblante fou conegut, també, un tipus particular de polca Al final del segle XIX es popularitzà a Espanya amb el nom de xotis chotis en castellà

D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher , variants alemanyes de la polca Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, HA Marschner, A Adam, C Czerny i F Schubert, entre d’altres D Auber l’…

Vida A sis anys escriví la seva primera peça, i semblava ja predestinat a la carrera musical La seva mare l’ajudà permetent que estudiés violí d’amagat del pare -que volia que treballés en un banc- Quan aquest abandonà la llar familiar el 1842, el jove Johann pogué consagrar-se de ple als estudis musicals No solament es formà com a excellent violinista sinó que també feu estudis de teoria i contrapunt amb Joseph Dreschler, director del cor de la catedral de Viena El 1844 debutà en públic amb una orquestra que interpretava peces seves i del seu pare De manera immediata assolí un renom…

Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu

Les missions jesuïtes del Paranà introduïren, al segle XVI, la música religiosa europea, i més tard la profana L’aïllament geogràfic i la força de la cultura autòctona guaraní permeteren, amb la independència, l’aparició de corrents musicals populars, basats sovint en música de saló europea, però amb ritmes i metres propis, com la polca paraguaiana Un instrument molt emprat és l’arpa, a més d’instruments de percussió, la maraca i instruments de vent Els compositors de música culta més destacats són Agustín Pío Barrios 1885-1944 i Juan Carlos Moreno 1912

En els seus orígens fou d’una gran simplicitat, però al segle XIX es complicà i esdevingué semblant a la quadrilla L’escriptor Émile Zola explica que, en els temps del Segon Imperi, s’anomenava cotilló la dansa que constituïa un dels moments més importants dels balls parisencs Es ballava al final de la vetllada, i el seu desenvolupament el determinava una parella que, situada al capdavant de les altres, anava marcant passos i confegint figures que les parelles que la seguien havien d’anar imitant a ritme de vals, polca, galop o masurca

Adopta diversos estils en diferents parts del país, essent la més popular la samba de Rio de Janeiro, que es donà a conèixer els anys vint amb motiu de les festes del carnaval Els orígens de la samba cal cercar-los en la polca europea, les cançons portugueses, l’havanera cubana i la música dels indis i dels esclaus De compàs binari i ritme sincopat, la percussió hi té una gran importància, però també incorpora instruments com la flauta o la cavaquinha Un dels més importants compositors de samba ha estat el flautista Pixinguinha 1897-1973

Prové de la música dels cajun i també té les arrels en la música dels colons francòfons i, en menor proporció, en la música anglosaxona De fet, el zydeco és considerat el cajun que interpreten els negres La instrumentació bàsica és un acordió diatònic i una planxa de rentar metàllica que es percut amb culleretes o didals, a més de l’acompanyament de baix elèctric, violí i, de vegades, vents i teclats La llengua emprada és en general el francès És una música bàsicament per a ballar, a un ritme frenètic, binari i sincopat, derivat de la polca Entre els diversos artistes que han…