Resultats de la cerca

Els seus individus, branquicèfals, de talla elevada, pell bruna o groguenca, pilositat reduïda excepte a la barba , cara oval, nas ample i rectilini, ulls drets i molt grossos i una marcada tendència a l’obesitat, ocupen la part més important de les illes del Pacífic des de Nova Zelanda fins a les Hawaii Hom distingeix dues variants la micronèsida i la polinèsida pròpiament dita, actualment molt barrejada amb la població d’origen leucoderm

Es caracteritzen també pel plec palpebral més o menys pronunciat, els cabells llisos i molt foscs, i tendència molt clara a la braquicefàlia Comprèn les races paleosiberiana, nord-mongòlida, sínida, sud-mongòlida, indonèsida, polinèsida, esquímida i ameríndia, aquesta darrera exclusiva del continent americà i que comprèn diverses subraces, que presenten uns trets diferenciats respecte al tronc asiàtic principal

Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al s X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i casaments…

Atesa la gran capacitat d’aquesta per a produir una descendència viable a partir de l’encreuament d’individus de gran dissemblança genètica, el concepte de races humanes només es justifica per l’existència de poblacions amb un grau elevat d’aïllament i, per tant, d’endogàmia Per aquest motiu, les grans possibilitats de contactes entre grups humans diversos que comporta la interdependència del món actual contribueix a esborrar com més va més les fronteres entre les races Un cop superat l’isolament geogràfic de les poblacions, la resistència a la hibridació només és possible per motius…

La geografia L’arxipèlag, anomenat antigament illes dels Amics , és dividit en tres grups al N les illes Vavaʿu, al centre les Haʿapai i al S les Tongatapu i tres illes isolades Niuafoʿou, Ata i Niuatoputapu La majoria d’illes són corallines, però 15 de les més occidentals són volcàniques, amb vulcanisme actiu i freqüents erupcions, algunes de les quals submarines el 1946 una forta erupció a Niuafoʿou obligà a abandonar l’illa El clima és tropical, amb pluges de desembre a maig, sotmeses als alisis La vegetació és exuberant, amb caràcter de selva pluvial Quasi tota la terra és dels tongalesos…

Llur subsistència gira entorn del conreu de l’arbre del pa, les bananes i alguns tubercles tropicals i, sobretot, de la pesca Per aquest motiu els polinesis han desenvolupat una gran habilitat en les arts de navegació, com ara la construcció d’embarcacions o el desenvolupament de sistemes d’orientació Desconeixedors dels metalls, tota llur tecnologia es desenvolupà a partir de la fusta i de les fibres vegetals L’organització social és constituïda per una estructura piramidal que va dels grups locals als capitosts d’una illa o d’una vall Hi ha una diferenciació social que consta de dues o tres…

La geografia física El relleu Estructuralment, deixant a part Austràlia, que és un petit continent, hom hi distingeix dues grans unitats els arcs melanesicozelandesos i les petites illes del Pacífic En el primer cas, les illes, en gran part alineades de NW a SE, formen arcs ben definits que s’alcen al costat de les grans fosses tectòniques oceàniques, procedents de plegaments orogènics recents, del Terciari, la qual cosa dóna lloc a nombrosos moviments sísmics i erupcions volcàniques Entre les petites illes hom en distingeix quatre tipus moltes formen arxipèlags, com les illes muntanyoses…