Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
porfíric | porfírica
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura de la roca ígnia formada per fenocristalls que es destaquen sobre una matriu, la qual pot ésser de gra fi, criptocristal·lina o vítria.
porfíric | porfírica
gabroporfirita
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana asquística, és a dir, que el filó petri té la mateixa composició química i mineralògica que la roca que l’enclou.
La seva estructura és holocristallina porfírica amb fenocristalls idiomorfs o hipidiomorfs i envoltat per una matriu de gra molt fi amb la mineralogia idèntica als fenocristalls La composició mineralògica és la del gabre
Ben Nevis
Cim
Cim dels Highlands d’Escòcia, el més alt de la Gran Bretanya (1 343 m).
És constituït, a la base, per gneis i granit de color de rosa Al cim, de constitució porfírica i de forma aplanada, hi ha les restes d’un observatori, que fou usat del 1881 al 1905 És travessat per un túnel que condueix les aigües del loch Treigh a la hidrocentral de Fort William
lava
Lava cordada de Lanzarote
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Material fos que surt dels volcans en el moment de l’erupció i forma rius que s’escolen pels vessants del volcà.
Quan es refreda, origina roques de textura vítria o porfírica La temperatura de la lava depèn del contingut de gasos i de llur composició, però generalment oscilla entre 600°C i 1100°C Les laves àcides , riques en sílice, són més viscoses que les laves bàsiques Quan el corrent de lava es refreda, s’originen tipus morfològics contrastats la lava fluida dóna lloc a amuntegaments caòtics de blocs irregulars, que constitueixen l’anomenada lava de blocs , els aas hawaians o l’ apalhraun islandès la lava viscosa, que es desplaça lentament, dóna lloc a formes rugoses, en forma de cordes, que…
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…
traquita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica afanítica, quasi sempre porfírica i amb textura traquítica, composta per feldespats alcalins i un o més minerals màfics, principalment biotita i augita, que són els més freqüents.
És l’equivalent efusiu de la sienita Als Països Catalans hom pot trobar traquita als Pirineus Els turos traquítics són emprats com a ciment hidràulic
El vulcanisme
El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…
Argentina

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Amèrica del Sud al sud del tròpic de Capricorn i a l’est dels Andes; limita amb Bolívia al nord, amb el Paraguai al nord-est, amb el Brasil, l’Uruguai i l’oceà Atlàntic a l’est i amb Xile a l’oest; la capital és Buenos Aires.
La geografia física El relleu L’Argentina reivindica les illes Malvines Falkland, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud i Orkney del Sud a la Gran Bretanya una part de l’Antàrtida a la Gran Bretanya, i un altre a Xile Aquests territoris sumen una extensió de 981182 km 2 La posició dins el continent dona lloc a dues façanes ben definides a l’est, les valls de l’Uruguai i del Paranà, que conflueixen al Riu de la Plata, i la llarga costa atlàntica a l’oest, la serralada dels Andes Dins aquest marc resten inclosos materials geològics molt diversos formacions terciàries postorogèniques, amb abundant…