Resultats de la cerca

Propietari d’una botiga de venda de calcomanies, cromos i papers especials, es dedicà, a més, entre el 1900 i el 1930, a l’edició i la venda de postals de Barcelona i Catalunya, i també de Mallorca, Navarra i el País Basc Per bé que no era fotògraf, establia l’enquadrament de la imatge que un ajudant seu fotografiava Les postals eren impreses mitjançant fototípia i totes eren signades amb les sigles ATV La seva producció superà les 7 000 postals diferents

Creada a la convenció de Berna de l’any 1874, amb el nom d’Unió Postal General, adoptà la denominació actual a la convenció de París del 1878 Unes altres convencions importants han estat la de Lisboa 1885, Viena 1891, Roma 1906 Estocolm 1924, Londres 1929, el Caire 1934, Brusselles 1952, etc Des del 1948 constitueix un organisme especialitzat de l’ONU, amb seu a Berna Les convencions preveuen altres menes de cooperació entre els estats membres com ara l’acord interescandinau, que unifica les taxes a tots els països nòrdics Els òrgans de l’UPU són els congressos i les conferències, ambdós amb…

Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969 El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic PLD, dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat 1988, de telecomunicacions i serveis postals 1992, i de nou de sanitat 1996-98 Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals 1996, considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’…

Consisteix en la interrupció total o parcial de les relacions econòmiques i de les comunicacions ferroviàries, marítimes, aèries, postals, telegràfiques, radioelèctriques i d’altres amb un determinat país És una forma institucionalitzada del blocatge

Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones

La seva família s’establí a Barcelona el 1914 S'especialitzà en la realització i l’edició de postals que oferien visions panoràmiques de ciutats, paisatges i monuments, especialment de Barcelona Posà a punt noves tècniques La seva tasca ha estat continuada pel seu fill Alfred Zerkowitz Barcelona 1933

S’establí a Barcelona el 1899 i creà l’Arxiu Cuyàs, de geografia, art i etnologia dels Països Catalans, destruït parcialment el 1938 i continuat més tard pels seus fills Enric i Narcís, fotògrafs i editors de postals Com a cineasta, treballà per a Iris Films, en collaboració amb Margarida Xirgu, Jaume Borràs, Enric Giménez i altres, en la direcció i en la fotografia de films com Amor heroico 1910, La esclusa 1910 i Violant 1910

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Començà la carrera de belles arts amb la intenció d’esdevenir pintor, però es decantà per la creació d’historietes i personatges, tasca que compaginà amb l’elaboració de cartells, postals i serigrafies Influenciat per l’obra de Robert Crumb, participà en el moviment underground dels anys setanta i primers vuitanta com a integrant del grup Rrollo 1973 i a través de les publicacions El Rrollo enmascarado , Matarratos , Butifarra , i posteriorment collaborà amb El Víbora , del qual fou cofundador el 1979, Complot i Rumbo Sur , entre d’altres Coetàniament realitzà també cartells,…

Deixeble de Viollet-le-Duc El seu primer encàrrec important fou el Castell Béranger de París 1894-98, on incorporà l’Art Nouveau més típic a l’arquitectura i obtingué el primer premi de façanes de la ciutat de París Construí després la casa del ceramista Coilliot a Lilla 1898-1900, diverses entrades del metro de París 1900-10, el Castel d’Orgeval 1905, la seva casa de París 1909-12, etc Unes altres obres importants, destruïdes, han restat fotografiades en la sèrie de postals Le Style Guimard 1903 Conreà també el grafisme i el disseny de mobles i objectes