Resultats de la cerca

El consistori de la Sobregaya Companhia dels set trobadors de Tolosa funcionà, amb intermitències, des del 1324 fins al 1484 i atorgà premis a poesies de caràcter religiós —sobretot marià—, moral i polític, generalment a favor de la corona francesa Bé que el valor literari de les poesies que hi concorregueren era molt baix, aquella institució, per tal de crear una mena de codi i de reglamentació per a jutjar les composicions, suscità la compilació de les extenses Leys d’amors , encarregades a Guilhem Molinier n'hi hagué tres versions, redactades entre el 1328 i el 1355, que seguí la tradició…

La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i hom conserva…

Els mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència li encomanaren la redacció d’un codi gramatical, versificatori i retòric que servís de norma als jutges que havien d’atorgar els premis literaris anuals Ajudat per alguns collaboradors o consellers, entre els quals Bartolomieu Marc, redactà les extenses Leys d’amors , que recullen els aspectes formals de la poesia trobadoresca, defineixen amb gran minuciositat gèneres i subgèneres i donen útils notícies sobre la llengua d’oc Se'n conserven tres redaccions la primera, en prosa, fou escrita entre el 1328 i el 1337 la segona n'és un resum, en…

Vida i obra Exercí bàsicament com a pintor i ceramista Estigué molt vinculat al moviment noucentista i en fou un dels principals preceptistes Es formà a l’acadèmia Galí 1907-11 Eugeni d’Ors li confià la direcció plàstica de l’↑ Almanac dels Noucentistes 1911 També collaborà a La Revista Fou illustrador de publicacions periòdiques i de llibres, com ara Poemes del port de Josep Maria López-Picó 1911 o Poemes de neguit de Joaquim Folguera 1915 Formà part del grup de Les Arts i els Artistes El 1924, per temes relacionats amb el cop d’estat del 1923, fou expulsat de l’Escola Superior…

Doctorat 1951 en filologia romànica amb una tesi sobre les fonts del Polifemo de Góngora premi Menéndez y Pelayo, fou professor de literatura castellana de la Universitat de Barcelona del 1947 al 1975 el 1960 i el 1961 ho fou de la de Wisconsin, als EUA, catedràtic 1975-88 i emèrit 1989-95 Interessat en l’anàlisi de fonts literàries, publicà nombrosos estudis sobre el Siglo de Oro —com els dedicats a Góngora 1952 i 1957, als preceptistes 1953 o a Erasmo y Cervantes 1949— Leopoldo Alas —1987, 1989 i Nueva lectura de “La Regenta” de Clarín 2001—, la literatura castellana contemporània — Novela…

Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a publicar a les…