Resultats de la cerca

La preparaven els indis americans i ha estat emprada com a aliment concentrat en expedicions

Els dos sobirans s’havien prèviament entrevistat al monestir de Santa María de Huerta Sòria Amb motiu de l’atac conjunt que preparaven contra Granada, acordaren que d’aquest regne, reservat a la conquesta de Castella, en fos separada una sisena part regne d’Almeria, per al rei català

Fundat el 1926, estava especialitzat en els esports de lluita En el seu gimnàs, es preparaven esportistes per a participar, individualment i per equips, en totes les categories i pesos dels torneigs socials, interclubs, i del Campionat de Catalunya i d’Espanya Ja desaparegut, entre els seus membres hi havia Martín López Oroz, campió d’Espanya de boxa de pes wèlter

Rebé aquest nom, durant la primera guerra Carlina, el tercer batalló de Navarra i, en la tercera guerra Carlina, la guàrdia de minyons que tenia el fill del pretendent Però hom coneix amb aquest nom, sobretot, els grups armats carlins que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que, organitzats en terços terç, participaren en la guerra civil de 1936-39

Sota el coll, prop de la caseria de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí consagrada el 1051, passa pel molí de Cambrils on hi ha un salt d’aigua i pel molí de la Sal o salí de Cambrils , on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar El lloc ja és esmentat el 839 la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona

El 1799 ingressà al convent de Sant Francesc de Palma Onze anys després arribà al Colegio Apostólico de San Fernando Mèxic, on es preparaven els missioners Fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia San Diego 1812, Purísma Concepción 1812-15 i Santa Bárbara 1815-28 Dirigí la construcció de l’església de pedra de la missió, consagrada el 1820 El 1818, alarmat per la presència a la costa del pirata Bouchard, creà una força armada d’indígenes, la Compañía de Urbanos Realistas de Santa Bárbara El 1824 els indis fugiren de Santa Bárbara i es refugiaren a les muntanyes de la vall…

Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al segle XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs,…

Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella, el seu pare havia estat tutor de Berenguer d’Orriols, senyor d’Albons Bernat Alemany era ja senyor d’Albons el 1356, i és possible que ho hagués obtingut per mitjà de la seva muller Catalana, potser germana de Berenguer i senyora d’Orriols, que hauria aportat Albons per dot Com a successor d’aquestes senyories, Bernat Alemany fou anomenat correntment amb el cognom d’ Orriols , tot i que el 1380 ja no tenia aquest lloc En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere III feu costat al rei contra els grans senyors i sofrí perjudicis a càrrec…

Debutà el 1959 amb els SEAT 600 que es preparaven als tallers familiars i aquells primers anys, per distingir-se del seu pare, sovint s’inscriví amb el pseudònim de Runner El 1961 aconseguí la victòria al Ralli de la Vall d’Aran, i el 1963, amb un FIAT Abarth, guanyà el primer Trofeu Juan Jover celebrat al circuit de Montjuïc Aquell mateix any guanyà el Campionat d’Espanya de rallis, copilotat per Artemio Eche El 1965 es proclamà triple campió en guanyar els títols d’Espanya i de Catalunya de rallis i el català de muntanya En aquells campionats guanyà proves com la primera…

El 1962 adoptà el nom actual De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats Els primers números s’editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s’imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977 A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan se'establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán Han estat collaboradors de la revista en les seves diferents èpoques RVidiella, G Aribau, G…