Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
presumir
Creure (una cosa) fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que hom en té.
presumir
Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc, de posseir una qualitat, un mèrit, etc.
tafarrejar
Ostentar vanitat, presumir.
bafanejar
Presumir, gallejar, vanar-se.
Arxivada la causa contra els detinguts de l’"operació Pandora II"
L’Audiència espanyola arxiva la causa contra nou activistes anarquistes detinguts pels Mossos d’Esquadra el 28 d’octubre de 2015 en l’anomenada "operació Pandora II" La jutgessa Carmen Lamela diu que l’operació estava basada en uns indicis que no permetien presumir la participació dels investigats en els fets imputats
indici
Signe que permet de presumir una cosa amb algun fonament.
sospitar
Presumir per algun indici o alguna aparença que algú és culpable.
Josep Marraco i Ferrer
Música
Mestre de capella, compositor, organista i violinista català.
Fill del mestre de capella de la catedral J Marraco i Xauxas, ingressà a l’església del Palau de Barcelona, i estudià amb J Ferrer, B Calvó i Puig, M Ferrer i R Vilanova Exercí com a violinista El 1864 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona en substitució del seu pare, fet que provocà algunes crítiques pel que això representava Val a dir, però, que J Marraco gaudia d’una sòlida formació, i que fins i tot podia presumir d’una breu trajectòria internacional Assolí molta anomenada com a improvisador a l’orgue Compongué obres religioses i simfòniques, i…
Comunicació Literària
Literatura
Societat literària de Barcelona que subsistí durant nou o deu anys a la fi del segle XVIII.
Estava formada per personatges poc coneguts, com el prevere Simó Pla, els doctors Miquel Pla i Josep Puiggarí, Josep Barberí, Joan Ignasi Savall, l’impressor Francesc Surià i Burgada, el farmacèutic Josep Antoni Savall i Valldejuli i el metge i poeta Ignasi Ferreres , el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català vindicant-lo de les impostures d’alguns estrangers que l’acusen d’aspre, incult i escàs , composta cap al 1780 L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres de la societat no ho era…
Miquel Santonja i Cantó
Música
Compositor i director valencià.
Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela El as de…