Resultats de la cerca

L’expressió es refereix a la determinació de preus en condicions de competència imperfecta, com és el cas dels monopolis El venedor hi pot establir diferències de preu segons les característiques del comprador, o segons l’ús a què va destinat el producte Els preus poden ésser també diferents al mercat interior o a l’exterior dumping

Les desviacions del nivell de preus amb relació a la base, en un mercat i un període determinats, és la inversa de les modificacions del poder adquisitiu del diner, per al mateix període preu

Així hom castiga l' acaparament de mercaderies, el fet de demanar o oferir diners o altres béns per no prendre part en una subhasta, de divulgar falses notícies o rumors per aconseguir de modificar els preus, etc L’alteració de preus de queviures o d’altres béns de primera necessitat comporta les penes en llur grau màxim

S'obté mitjançant l’augment de la demanda a càrrec de l’administració, la compensació monetària de la diferència de preus i les compres innecessàries hom compra, així, excedents agraris, productes industrials, divises, etc Aquesta política té per finalitat de mantenir la renda dels productors i la corresponent activitat econòmica Evita també moviments especulatius divises i permet l’exportació amb dumping barrera no aranzelària

Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja al s XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà que l’extensió del procés inflacionari…

Consisteix en la fixació de preus baixos, àdhuc per sota del cost de producció, que una empresa pot establir transitòriament a través de certes mesures, com el reforçament de l’autofixament, una forta publicitat, etc, per assegurar-se un cert nivell de producció i la supremacia en el mercat

Tractà de restringir el de luxe i fer assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç Per decret de la República de 6 de gener de 1938, que establia que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n'assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat