Resultats de la cerca

Fins al s XVI persistí aquest nom juntament amb el títol de duc i després príncep de Girona

A l’Antic Testament, el primogènit del pare tenia dret a una porció doble dels béns paterns i a ésser el cap de la família, mentre que el primogènit de la mare havia d’ésser consagrat a Jahvè purificació A l’edat mitjana, hom la troba en el dret successori feudal per la llei sàlica, el feu era indivisible i inalienable, transferible només al primogènit mascle fideïcomís Aquest dret ha estat conservat pel dret català en la institució de l'hereu

Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva…

Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per…

La línia troncal, principal o primogènita és l’originada pel fill primogènit de l’estirp i continuada pels successius primogènits La línia secundària és la formada per un fill secundogènit de l’estirp o per un secundogènit de la línia troncal

Fou assassinat pel seu germanastre Absalom per haver violat la seva germana Tamar

Cal distingir-ne dues classes els infants nats , que són qualsevol dels fills o filles legítims del rei —o de la reina propietària— nascuts després del príncep o la princesa i qualsevol dels fills i filles legítims del príncep hereu que no ho sigui en precari i els infants de gràcia o de privilegi , que són els parents —cognats o agnats— del rei als quals aquest concedeix el títol esmentat Els segons en poden ésser privats els primers, no A la corona catalanoaragonesa, al fill primogènit del rei, almenys fins al regnat de Joan I, li era donat el títol d' infant primogènit…