Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
primordi seminal
Botànica
Òrgan que, després de la fecundació, es transforma en la llavor.
Té figura ovoide, és unit a la placenta a través de la calaza i del funicle , consta de fora a dins d’un o dos teguments , de la nucella i del sac embrionari , i presenta terminalment una obertura anomenada micròpil
La fecundació i el desenvolupament embrional en els espermatòfits
Tan bon punt el gra de pollen arriba a l’estigma o bé al primordi seminal, en les gimnospermes s’inicia un seguit d’esdeveniments que, centrats en el gineceu, comporten una reproducció sexual i culminen en la transformació dels primordis seminals en llavors Comentarem d’ací endavant les successives etapes d’aquest procés, sens dubte la conquesta evolutiva més notable dels espermatòfits Abans, però, ens caldrà explicar el seu cicle biològic, ara que ja coneixem els trets principals de l’estructura floral L’alternança de generacions en els espermatòfits Els espermatòfits tenen un…
àpex
Anatomia vegetal
Extrem superior d’un òrgan o d’una part d’un òrgan.
Algunes vegades l’àpex morfològic pot no coincidir amb l’àpex geomètric així, mentre en un primordi seminal ortòtrop ambdós àpexs coincideixen, en un d’anàtrop o campilòtrop són diferents
zona d’activitat polaritzant
Biologia
Regió localitzada a la part distal posterior de les extremitats en formació dels embrions d’ocell i de mamífer.
La seva funció és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat
angiospermes
El cicle vital de les angiospermes
Marie Nigot
Botànica
Subdivisió de fanerògames integrada per plantes que presenten els primordis seminals dins un receptacle completament clos, anomenat pistil, format per carpels tancats.
No tenen espermatozoides mòbils com la majoria dels altres vegetals, sinó cèllules espermàtiques mancades de flagels, les quals no poden arribar directament al primordi seminal han de travessar les parets del receptacle clos o pistil mitjançant el tub pollínic De la fusió de les dues cèllules espermàtiques a què cada gra de pollen dóna lloc amb l’ovocèllula i amb el nucli secundari del sac embrional respectivament, i del desenvolupament dels teguments del primordi seminal, resulta una llavor , també closa dins el receptacle i del desenvolupament de les parets de l’…
podocarpàcies
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts perennifolis, amb fulles linears, lanceolades, aciculars o esquamiformes, o en alguns casos amb fil·locladis, i amb pseudocarps generalment carnosos.
Són dioiques les flors masculines tenen estams amb dos sacs pollínics, i les flors femenines tenen un sol carpel i un sol primordi seminal Consta aproximadament de 120 espècies, pròpies de l’hemisferi sud, algunes de les quals són plantades en jardins
cresta ectodèrmica apical
Biologia
Engruiximent de l’ectoderma a l’extrem distal de les extremitats en formació dels embrions d’ocell i de mamífer.
Es tracta d’una estructura temporal la funció de la qual és emetre senyals moleculars cap a la resta del primordi d’extremitat, tot controlant el creixement i la formació de les estructures pròpies de cada tipus d’extremitat ala, urpa, peülla, mà, etc