Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
privació
El fet d’ésser privat d’una cosa, d’una qualitat, d’un tribut que hom posseïa o que hauria de posseir naturalment.
privació
Mancança o absència d’allò que hom posseïa o que necessita o desitja d’acord amb la pròpia natura.
pobresa relativa
Sociologia
Situació de privació que experimenten certs individus que no poden assolir un nivell mínim de subsistència per a viure amb dignitat.
Es tracta d’una situació de privació de recursos que experimenten algunes persones amb relació a la resta de la societat
arrest
Dret
Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
En el Codi Penal del 1995 desaparegueren l' arrest menor i la possibilitat d’una execució domiciliària com a penes privatives de llibertat En el seu lloc, aparegué la pena d' arrest de cap de setmana amb les següents característiques durada de trenta-sis hores equival a dos dies de privació de llibertat es pot imposar un màxim de vint-i-quatre caps de setmana, llevat que operi com una pena substitutiva d’una altra pena de privació de llibertat s’haurà de complir en un centre penitenciari o en un dipòsit municipal, encara que normalment s’utilitzin els departaments d’ingressos de les presons i…
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…
sanció
Sociologia
Dret
Pena que la llei imposa a qui la infringeix o mitjà per a obligar al compliment de l’ordenament jurídic.
Sol consistir en la privació de la llibertat o en la imposició del pagament d’una determinada quantitat, encara que en alguns supòsits també pot implicar la pèrdua d’un bé o d’un dret En cap cas l’administració civil no pot imposar penes que directament o subsidiàriament impliquin privació de llibertat
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’Executiu, al…
arrest governatiu
Dret
Dret administratiu
Sanció administrativa, diferent de la simple detenció, que podien decretar el governador civil, el director general de seguretat i el ministre de la governació, com a substitutòria del no-pagament de multes imposades.
L’arrest governatiu fou abolit al no admetre la Constitució altra forma de privació de llibertat que la imposada com a pena en sentència per jutges o Tribunals
activitat
Etologia
Conjunt dels actes motors d’un organisme.
El nivell d’activitat depèn d’un seguit de factors com són ara el ritme vetlla-son, la privació d’aliment o de beguda, l’estat sexual, l’espera d’estímuls favorables o nocius, la frustració, etc