Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
privilegi
Diplomàtica i altres branques
Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un privilegi.
Anomenat normalment diploma quan és concedit per sobirans, el mot sol indicar els emanats de la cancelleria papal butlla major Les cancelleries reials n'expediren, en pergamí, i eren anomenats diversament precepte privilegi rodat, privilegi reial major, carta , etc Sovint eren inserts en compilacions generals, o particulars de poblacions, generalment enquadernats en un volum llibre de privilegis i miniats
privilegi
Dret català
Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori (Recognoverunt proceres a Barcelona, Querimonia a la Vall d’Aran) o a una determinada classe de persones, com els nobles (Privilegi de la Unió) o a un estament de les corts.
Era donat sovint com a recompensa a favors fets i tenia generalment caràcter irrevocable Des del 1283 els privilegis adquiriren caràcter de llei feta a les corts i com a tal paccionada, ratificatòria de privilegis atorgats per Jaume I A partir del s XV la seva importància tendí a decaure, ja que només eren atorgades meres confirmacions dels ja existents
privilegi
Avantatge exclusiu o excepcional, exempció d’una obligació, de què hom gaudeix per concessió d’un superior o per una circumstància pròpia.
privilegi
Dret
Disposició emanada del poder legislatiu, en virtut de la qual hom atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, distint del que dóna la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència.
Té la força de llei, bé que no serveix d’exemplaritat
privilegi sabatí
Cristianisme
Privilegi que, segons una tradició, la Mare de Déu atorgà a l’orde carmelità d’alliberar-los del purgatori el dissabte següent a llur mort.
Basat en la suposada butlla sabatina de Joan XXII, que fou criticada sobretot pel bollandista Daniel van Papenbroeck 1628-1714, el privilegi fou successivament confirmat fins a Pius XI 1922
privilegi nobiliari
Dret català
Concessió mitjançant privilegi d’un dels graus de noblesa: privilegi de generós, privilegi de burgès honrat, privilegi de ciutadà honrat, privilegi militar o de cavaller, privilegi de noble
.
privilegi clerical
Dret canònic
Immunitat personal per la qual tota persona que deliberadament i sense causa eximent (com ignorància, legítima defensa, falta d’intenció) causi una ofensa greu i externa a un clergue (excepte si és un indigne: bígam, incestuós, criminal) cau en excomunió reservada al papa.
El mateix privilegi s’estén als monjos i religiosos Recollit en el codi de dret canònic, fou ja promulgat en el cànon catorze del concili II del Laterà 1179
privilegi local
Dret
Privilegi, immunitat, concedit a una població, a un lloc, a un santuari (dret d'asil).