Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
providència
Mesura presa per endavant en vista d’una necessitat futura o possible.
providència
Filosofia
Religió
Previsió i cura que Déu té del procés del món i, particularment, de l’existència dels homes, inclosa llur llibertat.
Com a projecte diví sobre l’univers i la història, la providència inclou el destí salvífic de la humanitat, en ordre al qual tot és determinat, bé que en aquest el seu sentit darrer resta per a l’home en el misteri i, per això mateix, com a no manipulable Aquest doble caràcter i el perill del seu oblit es palesen en el problema de la predestinació, les interpretacions fatalistes de la qual no són sinó reflex de la que pot ésser interpretació incorrecta del providencialisme
providència
Dret processal
Resolució dictada per un jutge o per un tribunal per a la tramitació d’un afer.
Providència Mitjans
Providència Mitjans
AF CEC / CO DE TRIOLA
Espeleologia
Espeleòloga.
Descendí a l’avenc de l’Esquerrà, una cavitat subterrània situada a Olesa de Bonesvalls 1908 Una cornisa d’aquest avenc fou batejada amb el seu nom És la primera dona espeleòloga catalana de la qual es té referència
la Providència
Zona residencial del municipi de Bétera (Camp de Túria), al S del terme, sobre un promontori del mateix nom.
isla de Providencia
Illa
Illa del departament de San Andrés, Providencia i Santa Catalina (Colòmbia).
San Andrés Providencia i Santa Catalina
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia, que comprèn l’arxipèlag homònim situat al sector occidental del mar Carib.
L’arxipèlag el conformen les illes de San Andrés 27 km 2 , Prividencia 19 km 2 i Santa Catalina 1 km 2 i diversos illots situats sobre la plataforma coralina caribenya La capital és San Andrés 55 426 h 2005
clarissa de la Divina Providència
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Teresa Argunyol i Fontseca a la vila de Gràcia (Barcelonès) el 1849, amb una forma de vida que combinava la clausura i l’ensenyament.
El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres fundat el 1852, Torroella de Montgrí 1854, Reus 1866, la Vall d’Uixó 1894 i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona 1853, Vilanova i la Geltrú 1858, Mataró 81859, Banyoles 1862, Vinaròs 1878, Olot 1892 i l’Escala 1959— El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un momestir prop de Roses