Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no…
psicosi maniacodepressiva
Tipus de mania en què l’exaltació eufòrica es presenta d’una manera inestable, amb fases de depressió i inquietud i amb una certa desmesura (generalment teatral) en l’expressió d’idees.
El pas d’una fase depressiva a la de signe contrari es dóna sovint sense solució de continuïtat
Psicosi maníaco-depressiva
Patologia humana
La psicosi maníaco-depressiva és un trastorn mental greu que es caracteritza per l’alternança de fases d’una excessiva tristesa o depressió, amb fases d’eufòria patològica o mania, que en conjunt solen evolucionar de manera crònica La malaltia afecta una mica menys de l’1% de la població, més en les dones que en els homes Entre les causes que provoquen aquesta malaltia, hom considera que hi ha una predisposició genètica a patir-ne, com també una alteració en la concentració i l’eficàcia de diversos neurotransmissors centrals relacionats amb els estats d’ànim A més, sol afectar…
psicosi al·lucinatòria crònica
Concepte amb què l‘escola francesa de psiquiatria designa una forma clínica del deliri crònic caracteritzada per la importància i per la intensitat de les al·lucinacions.
Després d’un període d’inquietud i de recel, el malalt entra en la fase d'automatisme mental constituïda per tota una gamma d’allucinacions i de pseudoallucinacions tot envoltat en una atmosfera de deliri de persecució
mania
Psicosi caracteritzada per una exaltació de les facultats vitals: eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora.
D’un caràcter cíclic, pot alternar amb fases depressives psicosi maniacodepressiva i pot revestir un doble caràcter de deliri megalomania, o mania de grandesa, i mania persecutòria o obsessiu cleptomania i arritmomania, o mania d'arrítmia Segons el grau d’intensitat de la mania hom parla d' hipomania , o mania menor, i d' hipermania , o mania molt intensa
psicòtic | psicòtica
Afectat de psicosi.
maniacodepressiu | maniacodepressiva
Que pateix d’aquesta psicosi.
al·lucinació antagònica
Al·lucinació auditiva verbal en la qual algunes veus s’oposen a d’altres: unes injurien el subjecte, mentre que d’altres l’animen, etc.
Són observades en la psicosi allucinatòria crònica
catatonia
Síndrome psicomotora caracteritzada per la inèrcia i la pèrdua d’iniciativa motora.
Es dóna, sobretot, en certes formes de psicosi esquizofrènia catatònica i en estats tòxics d’etiologia diversa
tipus pícnic
Antropologia
Psicologia
Biotip segons la classificació d’Ernst Kretschmer caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal i perfil corbat, coll curt, cap enfonsat entre les espatlles, que són una mica aixecades i inclinades endavant, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes, musculatura poc pronunciada i de consistència flàccida, sistema pilós en general ben desenvolupat.
Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva