La psicosi maníaco-depressiva és un trastorn mental greu que es caracteritza per l’alternança de fases d’una excessiva tristesa o depressió, amb fases d’eufòria patològica o mania, que en conjunt solen evolucionar de manera crònica.
La malaltia afecta una mica menys de l’1% de la població, més en les dones que en els homes.
Entre les causes que provoquen aquesta malaltia, hom considera que hi ha una predisposició genètica a patir-ne, com també una alteració en la concentració i l’eficàcia de diversos neurotransmissors centrals relacionats amb els estats d’ànim. A més, sol afectar persones que presentaren una personalitat predisposada, anomenada personalitat ciclotímica, caracteritzada per grans oscil·lacions en l’estat d’ànim. D’altra banda, la malaltia o els canvis de cicle que presenta poden ésser desencadenats per situacions ambientals que generen estrès.
Durant les fases maníaques predomina l’optimisme, la inestabilitat afectiva, la sociabilitat i l’excés de comunicativitat, la sensació de gran agilitat mental amb ràpides associacions d’idees, generalment superficials i sovint incoherents; tendència a l’autoestima i el sentiment d’omnipotència que de vegades adopta les característiques de deliri de grandesa, de capacitats especials o també de persecució; excés d’activitat i moviment, insomni i manca de consciència de la malaltia.
En les fases depressives predominen la sensació de tristesa patològica, les idees persistents de to pessimista com ara de ruïna econòmica, trastorns psico-somàtics o idees de suïcidi, i un rendiment intel·lectual baix.
Aquesta malaltia se sol iniciar després de vint anys i segueix un curs crònic en què s’intercalen fases de mania amb fases de depressió. La durada de cada fase és variable, però en general van dels quatre mesos als vuit. En la majoria dels casos, sense tractament, el trastorn mena a una progressiva deterioració psicològica i de les relacions socials i afectives.
El tractament és efectuat amb l’administració prolongada de medicaments que atenuen sensiblement la freqüència i la intensitat de les fases, medicació antidepressiva durant les fases depressives i psicoteràpia. Durant les fases maníaques sol caldre l’ingrés en un centre hospitalari especialitzat.