Resultats de la cerca

El gametòfit haploide, o protallus , és petit, tallós i de vida curta En els protallus apareixen els anteridis i els arquegonis La fecundació necessita encara de l’aigua Del zigot es forma l' esporòfit diploide , normalment amb arrel, tija i fulles El creixement és dut a terme per cèllules apicals Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèllules tenen cloroplasts Els esporangis sovint són epifilles i es troben en certes fulles esporofilles , idèntiques o més simples que les fulles normals tropofilles Un…

Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos

Els esporangis, de paret gruixuda i sense tapet, són reunits en sinangis trímers El protallus és subterrani i micorrízic, irregularment cilíndric i dicòtom, i té anteridis i arquegonis Comprèn únicament dos gèneres Psilotum i Tmesipteris i quatre espècies, pròpies de països càlids i humits

Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…