Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
estímul psíquic
Psicologia
Estímul que afecta la conducta o les vivències d’un animal superior.
L’estímul pot ésser adequat , quan provoca la reacció normal d’un receptor inadequat , quan provoca l’experiència modal típica per la seva acció directa sobre el nervi o si actua anormalment sobre un receptor, i també, en reflexologia, si és condicionat a una reacció que no provoca espontàniament supraliminar , si es produeix molt per damunt del llindar, condició en la qual és percebut d’una manera diferent liminar , quan és a la regió del llindar, on la percepció pot presentar-se o no i subliminar , quan és per sota del llindar, on no pot produir un efecte directe, però sí indirecte Pavlov i…
desequilibri psíquic
Psicologia
Insuficiència de la capacitat d’adaptació social, no vinculada a trastorns delirants o demencials, que provoca en el malalt comportaments sorprenents i, sovint, incoherents.
aparell psíquic
Psicologia
Esquema estructural que defineix certs caràcters que l’escola de Freud atribueix al psiquisme: la seva capacitat de transmetre i transformar una energia determinada i la seva diferenciació en sistemes.
Malaltia mental i trastorn psíquic
Patologia humana
La malaltia mental és una deficiència en el procés d'organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió Moltes persones manifesten problemes de salut mental de tant en tant Però un problema de salut mental es converteix en una malaltia mental quan els signes i els símptomes es fan permanents, causen estrès i afecten la capacitat de funcionar normalment
discapacitat intel·lectual
Dret
Dit de l’individu disminuït en una mesura variable en les seves activitats intel·lectuals amb relació als nivells considerats normals en una població.
Hom pot identificar les persones afectades per discapacitat intellectual a partir de proves o tests , en els quals un resultat inferior a una puntuació determinada s’interpreta com una limitació de les facultats intellectuals També s'utilitzen anàlisis clíniques per a identificar alteracions genètiques o metabòliques, que sovint poden estar associades amb discapacitat intellectual, la qual pot variar de lleu a profunda Per a determinar-ne l’existència i el grau, es tenen en compte, bàsicament, les habilitats cognitives llenguatge, càlcul numèric, percepció espaciotemporal, abstracció i…
tòpica
Psicologia
Nom amb el qual hom designa la descripció del funcionament de l’aparell psíquic realitzada per S.Freud.
L’any 1900 Freud describí el psiquisme constituït per tres instàncies diferents conscient, preconscient i inconscient, les quals, distribuïdes per l’espai, obeirien a unes lleis pròpies Aquest sistema psíquic fou corregit el 1920 per una altra tòpica, la qual estableix tres instàncies noves el jo, l’allò i el super-jo
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud constant que…
sentiment
Filosofia
Psicologia
Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció progressiva i estable i determinat per factors d’ordre tant intel·lectual com moral i afectiu.
De caràcter conscient, i menys pertorbador que la passió, és un fenomen psíquic complex que tenyeix i envolta generalment tota la conducta Hom pot dir que és un estat psíquic alhora cognoscitiu i afectiu, un coneixement per experiència viscuda
inconscient col·lectiu
Psicologia
Segons C.G. Jung, inconscient comú a tots els individus, compost per arquetips, o models de conducta que pertanyen al domini de l’instint, creats a través d’experiències mil·lenàries de la humanitat.
A diferència de l’inconscient personal, l’inconscient collectiu no és de naturalesa individual sinó universal i idèntic a si mateix en tots els homes Constitueix una realitat eterna, atesa la seva qualitat transespacial i transtemporal En tant que llegat de possibilitats de representació és humà en general i fins i tot animal, i representa el fonament pròpiament dit d’allò psíquic individual És el sediment de l’experiència humana de tots els temps i, com a tal, representa la psique objectiva Es caracteritza per la seva naturalesa espontània i autònoma Gràcies a aquesta autonomia emergeix de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina