Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
puntual
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’aspecte de l’acció verbal considerat en un moment, en un punt del seu desenvolupament, sia en el seu inici (incoatiu), sia en el seu acabament (acomplert).
puntual
Astronomia
Física
Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor.
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles
autocol·limació
Física
Mètode per a col·locar una font lluminosa puntual exactament en el focus objecte d’un sistema òptic.
Hom disposa un mirall pla a l’espai imatge i hom va variant la posició de la font puntual fins que la imatge final es formi just damunt seu
instruments de règim lliure
Música
Instruments musicals en què la producció d’un so només exigeix una actuació puntual i de curta durada per part de l’instrumentista.
Bàsicament s’hi inclouen els instruments de corda pinçada guitarra, clavicèmbal, arpa i percudida clavicordi, piano, i els de percussió Des del punt de vista físic, aquesta interacció puntual entre instrumentista i instrument es descriu com una aportació instantània d’energia Quan es tracta del pinçament d’una corda, l’energia aportada és elàstica, i és més gran com més gran és la deformació inicial de la corda Si es tracta d’una percussió, llavors és energia cinètica, que és més gran com més gran sigui la velocitat inicial comunicada mitjançant el cop Aproximadament, l’energia…
camp electroestàtic
Física
Camp elèctric engendrat per una distribució de càrregues elèctriques en repòs.
La intensitat del camp que crea una càrrega puntual q en un punt de vector de posició r , és la força per unitat de càrrega que experimenta una càrrega puntual q' situada al punt r E = F / q ' De la llei de Coulomb resulta que, al buit, E = q /4πε 0 r / r 3 , on ε 0 és la permitivitat del buit i r és el mòdul del vector r El camp electroestàtic és conservatiu, i deriva del potencial elèctric V E = -grad V
ombra
Ombra: 1, ombra O produïda per la font lluminosa puntual F1; 2, ombra P produïda per la font lluminosa extensa F2. La regió O és la pròpiament anomenada ombra; la regió P és la penombra
© Fototeca.cat
Imatge que hom recull sobre una pantalla que reprodueix en silueta la forma d’un cos opac situat entre la font lluminosa i la pantalla.
Isidor Planes
Cronologia
Historiografia catalana
Cristianisme
Cronista.
Doctor en teologia Sacerdot, fou mestre de cerimònies i penitenciari del Collegi de Corpus Christi de València Deixà inèdit un Origen de la fundación del Colegio Escriví dos manuscrits sobre els fets més importants esdevinguts a la ciutat i regne de València al Regne de València a la segona meitat del segle XVII al final de la dècada del 1720 Repertorio de varias y raras cosas i Sucessos fatales de sta ciudad y Reyno de Valencia o Puntual Diario de lo sucedido en los años de 1705, 1706 y 1707 D’aquest últim s’edità el primer volum el 1899 Se li atribueix l’autoria de …
, ,