Resultats de la cerca
Es mostren 1063 resultats
quadra
Història del dret
Districte especial dins el terme d’un castell termenat (i, per generalització, també dins d’una demarcació de jurisdicció reial), centrat en una força, torre o domus (existent o desapareguda), però a diferència de la simple casa aloera, amb jurisdicció separada territorialment de la del castell.
El senyor de quadra era generalment un aloer, i encara que, com a tal, era lliure de tot domini superior per raó de la propietat i de qualsevol prestació i era sovint exclòs de la host, havia de donar fermances, jurament i homenatge que en cas de guerra no pervindria cap dany al castell ni a la jurisdicció on radicava Aquestes jurisdiccions inferiors, els graus de les quals no eren sempre els mateixos, podien ésser creades pels barons dels castells termenats o dimanar de privilegi o investidura del sobirà Eren també anomenades quadre o quadró
quadra
Cadascun dels grans apartaments en què es divideix una fàbrica, un gran taller, etc.
quadra
Transports
Mànega d’una embarcació en la quarta part de la seva eslora, comptada des de la proa o des de la popa.
quadra
Estable de cavalls o de muls.
quadra
Sala gran d’una caserna, un hospital, etc, on dormen moltes persones.
quadra Burguesa
Història
Antiga quadra del municipi de Viladecans (Baix Llobregat), prop del terme de Sant Boi de Llobregat.
Comprenia l’antiga torre Burguesa de la família barcelonina dels Burguès, ja al s XIV, avui Torre-roja i algunes cases al voltant del santuari de Sales
la Quadra
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Sidamon (Pla d’Urgell), al sud del poble.
la Quadra
Enclavament
Enclavament del municipi del Catllar (Tarragonès), entre els de la Nou de Gaià, Vespella i la Riera de Gaià.
quadra de Vallalta
Història
Antiga quadra centrada a la desapareguda Torre de Vallalta.
Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera