Resultats de la cerca

L' advaita s’oposa fonamentalment al dualisme dvaita per tal com nega l’existència de l’ànima universal Paramātman , de la qual participa la individual, com a distinta de Brahmā Aquest monisme radical, definit principalment per Śankara, ha sofert diverses qualificacions i atenuacions en l’ensenyament de Rāmānuja, Madhva, Nimbārka, Vallabha i Chaitanya

Consta de tres parts un passaport de llengües, que descriu les qualificacions sobre competències lingüístiques de manera clara i homologada una biografia lingüística, que descriu les experiències lingüístiques, i un dossier amb treballs personals que demostrin les capacitats i competències lingüístiques Els objectius del portafolis són promoure l’aprenentatge de llengües i el plurilingüisme, facilitar la mobilitat dels europeus i afavorir l’entesa i la tolerància

La qualificació pot adoptar una forma qualitativa o bé numèrica d’acord amb una escala de valors prèviament fixada i ordenada segons diversos graus dos suficient o apte i insuficient, tres bé, acceptable i insuficient, cinc matrícula d’honor, excellent, notable, aprovat i suspens etc Aquestes qualificacions lèxiques solen ésser substituïdes per números que normalment van del 0 al 10 o del 0 al 100

Compaginà els estudis de violí amb els de violoncel, i obtingué màximes qualificacions en ambdós títols al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València Retirat de la vida acadèmica, passà una temporada a París, fins que reprengué la seva carrera com a violinista i amplià els seus estudis a Berlín Herbert von Karajan el contractà per a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, formació amb la qual efectuà nombrosos enregistraments com a primer violí

Concorregué amb Efecte de pluja a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, en la qual obtingué diploma honorífic Es formà a Llotja 1889-1895, on els anys 1893 i 1894 assolí brillants qualificacions El 1894 viatjà a París, on pintà sota la influència impressionista Compartí el taller un temps amb Ricard Urgell La seva obra més ambiciosa foren els murals de la desapareguda Maison Dorée de Barcelona 1903

Estudià a Barcelona, on assolí les màximes qualificacions en els estudis de violoncel El 1898 fou nomenat primer violoncel de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà Formà grups de cambra al costat d’E Granados, J Malats i M Crickboom i alternà la música de cambra amb la simfònica Fou concertino de violoncel de l’Orquestra Pau Casals entre el 1920 i el 1936 Actuà sovint com a membre integrant d’orquestres de cambra en cinemes on es projectaven pellícules mudes

Estudià solfeig amb Josep Maria Ruera i flauta amb Salvador Gratacòs, i després ho feu amb Alain Marion a Niça, a més de complementar la seva formació cambrística a Suïssa amb György Sebök Del 1980 al 1982 prosseguí els seus estudis a París, en els quals obtingué màximes qualificacions Ha actuat com a solista amb orquestres i intèrprets de gran renom, en sales de concerts i festivals de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, d’Europa Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Hongria, etc, d’Israel i dels Estats Units Ha realitzat nombrosos recitals i diversos enregistraments amb el…

Estudià música a l’Escola Sinodal de Moscou i posteriorment ho feu al conservatori de la ciutat, on es graduà el 1914 amb les màximes qualificacions El 1915 fou contractat com a director del cor del Teatre Bol’šoj, i entre els anys 1918 i 1928 en dirigí l’orquestra Posteriorment estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou 1926-29, activitat que compaginà amb la docència al conservatori de la capital russa del 1925 al 1929 i del 1943 al 1948 En 1937-53 dirigí el departament líric de Ràdio Moscou, i tornà a estar al capdavant de l’orquestra del Bol’šoj entre els anys…

Estudià cant al Conservatori de València amb MC Martínez Lluna i acabà la carrera el 1981 amb les màximes qualificacions Posteriorment es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica al costat de G Simionato El 1983 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , interpretà amb èxit papers com els de Carolina Il matrimonio segreto , el titular de Lucia di Lammermoor , Olímpia -de Les contes d’Hoffmann , que interpretà al Gran Teatre del Liceu el 1986 al costat d’A Kraus-, Susanna…

Estudià al Conservatori de Valenciennes, i posteriorment ho feu al de París, on es graduà amb les màximes qualificacions i amb diversos premis, com ara el de direcció d’orquestra 1952 En 1956-65 dirigí l’Orquestra Nacional de l’Òpera de Montecarlo, amb la qual realitzà importants cicles de concerts i nombrosos enregistraments Del 1968 al 1971 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Rhone-Alpes, actualment Orquestra de Lió, i de manera parallela dirigí la City Birmingham Symphony Orchestra 1968-79, amb la qual es dedicà amb especial devoció a la música francesa El 1973 fundà…