Resultats de la cerca

S’inicià en el món de la música amb grups com Kilimanjaro’s 1976, The Meder’s, The Dumper’s i Kul de Mandril L’any 1981 es traslladà a Barcelona, on conegué Manolo García  i junts tocaren en Los Rápidos, que posteriorment s’anomenaren Los Burros 1983 i, finalment, El Último de la Fila 1985-98 El grup, que aconseguí importants èxits, publicà, entre d’altres, els àlbums Cuando la pobreza entra por la puerta% 1985, Como la cabeza al sombrero 1988, Astronomía razonable 1993 i La rebelión de los hombres rana 1995 Durant aquesta etapa també publicà en solitari alguns treballs com Persones estranyes…

Format el 1982 amb el nom de Los Burros, el 1985 canviaren el nom, al mateix temps que accedien a un públic més ampli, materialitzat en el seu èxit discogràfic del 1986 Enemigos de lo Ajeno Des d’aleshores, la seva popularitat augmentà i els projectà internacionalment amb gires i enregistraments En el primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana , editat el 1985, ja s’apreciava la veu aflamencada, les lletres amb un toc surrealista i les guitarres pop amb melodies ben elaborades, trets que caracteritzaren la trajectòria de la formació Entre els seus…

Treballà com a dissenyador gràfic en empreses discogràfiques i com a acompanyant de diversos grups de rock El 1980 formà el seu primer conjunt, Los Rápidos, amb el qual enregistrà el disc homònim Dissolt aquest grup l’any següent, fundà amb Quimi Portet Los Burros, amb el qual enregistrà Rebuznos de amor 1983 El grup, que canvià el nom pel d’ El Último de la Fila el 1985, es convertí en un dels de més èxit del rock estatal fins que es dissolgué el 1998 Aquest any García inicià la seva trajectòria en solitari amb l’àlbum Arena en los bolsillos , al qual seguiren Nunca el tiempo…

Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un bosc…

Fugint de complicacions estilístiques i de contingut, optà per plantejaments pop i per la frescor dels grups de guitarres, característiques, juntament amb la personalitat del seu cantant, que el diferencien de la resta de grups de parla catalana de la seva generació Entre la seva discografia cal destacar Es blau és fester 1991, Moviments salvatges 1995 i Un ram de locura 1997 En aquests dos últims títols hi ha collaborat el guitarrista vigatà Quimi Portet La publicació d’un disc en directe, l’any 1999, i d’un treball en castellà, Soñando silencio 2001, per al qual no feren…

S’inicià musicalment en els grups Fora des sembrat i La Fosca, i el 1998 s’integrà com a guitarrista, compositor i lletrista a Antònia Font , del qual fou de fet el líder fins que la formació es dissolgué 2013 Parallelament a l’activitat amb aquest grup, també realitzà una trajectòria en solitari, que començà amb la publicació de l’àlbum Surfistes en càmera lenta 2005, el single , Sa núvia morta - Hansel i Gretel 2007, Bombón mallorquín 2009, a partir del qual publicà el llibre Quadern 2008 , una mena de crònica de la creació del disc mutació de les cançons, nous projectes, etc, i la trilogia…

Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà  Aquí s’acaba el que es donava , any que…

Després de collaborar amb el Grup de Folk 1968, enregistrà el seu primer disc, L’home dibuixat , que l’acredità com a element original dins l’àmbit de la cançó catalana En contrast amb la tendència políticament compromesa de la Nova Cançó , Sisa fou, amb  Pau Riba , el representant principal d’un corrent musical en català molt més marcat pel moviment hippy , l’ underground i el folk-rock que no pas per la cançó francesa o la cançó de protesta En el cas de Sisa, aquestes influències es combinen amb les del surrealisme i les del còmic i la cultura popular, en un estil que ell ha qualificat de “…

Música clàssica La inauguració de la Philharmonie de París va evidenciar l’admirable perfecció acústica d’aquesta nova sala © Philarmonie de Paris / William Beaucardet La inauguració de la Philharmonie de París, obra de l'arquitecte Jean Nouvel, va ser un dels grans esdeveniments de l'escena musical internacional de l'any Des de la jornada inaugural, que va tenir lloc el 14 de gener, l'acústica perfecta va situar la nova infraestructura musical de la capital francesa entre els millors auditoris del món Amb 93000 m 2 de superfície total, la monumental Philharmonie sorprèn per l'harmonia de les…

Música clàssica El compositor i director d’orquestra francès Pierre Boulez va morir després d’una llarga carrera que l’havia dut a dirigir, entre d’altres, l’Orquestra Simfònica de Xicago o la Cleveland Orquestra en la foto, i els festivals de Lucerna i Bayreuth © Roger Mastroianni / Cleveland Orchestra La desaparició del compositor i director d’orquestra francès Pierre Boulez Montbrison, 26 de març de 1925 – Baden-Baden, 5 de gener de 2016 va marcar el final d’una etapa crucial per a l’evolució de la música d’avantguarda a Europa liderada per la brillant generació de Darmstadt, nom de la…