Resultats de la cerca

Les autoritats reials visiten les ciutats catalanes per examinar els llibres comptables i cobrar els quints endarrerits

El virrei, duc d’Alcalà, es proposa cobrar els quints a Barcelona i inicia un greu conflicte amb els municipis catalans

Des del final del s XVI els reis intentaren de posar en vigor i generalitzar aquest impost que havia caigut en part en desús Amb tot, Felip III, a les corts del 1599, renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat Però a partir sobretot del 1612, el lloctinent de Catalunya tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l’impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar El 1620, però, el lloctinent arribà a exigir el…

Es reuneixen els estaments a la Diputació per demanar una visita al rei i ajudar el municipi barceloní en la seva lluita contra les autoritats reials per la qüestió del pagament dels quints

Barcelona accepta el nomenament del virrei Sentís a canvi de la promesa del rei de visitar la ciutat, la suspensió de la pragmàtica de portar pedrenyals i la condonació dels quints de la ciutat

El virrei de Catalunya ordena la detenció de quatre membres del Consell de Cent i el processament del conseller en cap, Jeroni de Navel, a causa de l’oposició, i requisa els llibres de comptes per a poder cobrar els quints endarrerits

El 1634, en plena crisi entre les institucions catalanes i la monarquia hispànica, la negativa del Consell de Cent que fossin examinats els llibres d’arrendament i de comptes dels drets i les imposicions, a causa dels quints que el rei pretenia de cobrar, provocà un greu incident amb el lloctinent de Catalunya i l’empresonament de quatre membres del Consell de Cent

Fou conseller tercer de Barcelona 1633-34 i 1637-38 i delegat dels consellers per a tractar l’afer dels quints El 1641 collaborà en la defensa de Barcelona davant les tropes de Felip IV acusat de connivència amb l’enemic, fou absolt El 1646 fou novament acusat i absolt per les autoritats franceses En tornar Barcelona sota l’administració castellana, fou conseller en cap de la ciutat 1653-54

Fill de Felip I, comte d’Erill Fou doctor en cànons i tresorer de l’església metropolitana de Tarragona 1611 Abat de Sant Miquel de Cuixà 1615 i de Sant Cugat del Vallès 1618 Dirigí, a la mort de Felip III de Castella 1621, la campanya contra la prolongació anticonstitucional del virregnat del duc d’Alcalá de los Gazules Canceller de l’audiència de Catalunya 1630-31, negocià, sense èxit, un donatiu de la ciutat de Barcelona al rei a canvi de la renúncia perpètua d’aquest a la percepció dels quints Fidel collaborador del virrei comte de Santa Coloma durant la crisi del 1639,…